I si contàrem.../ DESEM 13
Em trobava estirada en el sòl, en aquell sòl tan fred i humit de la llibreria, sense saber què fer, si alçar-me o continuar estirada aguantant el dolor de la caiguda. En eixe moment, la llibrera em preguntava si em trobava bé i a poc a poc m'ajudava a alçar-me. No em podia creure que Josep m'hagués espentat per agafar l'últim còmic de la col·lecció. Tot havia començat aquella mateixa vesprada: ma mare m'havia confirmat que ja estava en la llibreria l'últim còmic de Superman. Estava entusiasmada per comprar-li al meu germanet aquell còmic tan desitjat i, només saber que estava en la llibreria, vaig anar-hi. Tota il·lusionada, vaig obrir la porta; en aquell mateix moment, va entrar Josep, em va espentar, va agafar el còmic i se'n va anar.
Patrícia Martínez Delgado
La pilota va tocar la xarxa de la porteria: havien marcat gol. Tot va començar amb una passada per al davanter. Però quan aquest se'n va anar cap al porter, el defensa no li la va deixar tan fàcil per marcar. El defensa va escoltar un crit del seu porter i va haver de córrer. Va córrer tan ràpid que va arribar de seguida a l'alçada del davanter. Feia molta olor de suor. Anaven cos contra cos, tocant-se; al principi, el defensa ho suportava, però el davanter no i al final no podia més: estava a punt de marejar-se. El davanter seguia cos contra cos, però com ell tenia més físic, va tirar a terra el defensa. Es va escoltar per tot el camp el crit del defensa en caure. A la cara del davanter es podia veure una felicitat immensa. Seguidament, va arribar davant el porter i va xutar. El porter es va tirar quan va escoltar el soroll del xut i va tocar la pilota, però no va ser prou ràpid per traure-la.
Enzo Cárdenas