12 I si contàrem.../ DESEM
desordre
Al final cadascú va acabar decidint el que volia. Tot va començar la nit que els meus pares van decidir portar-nos al restaurant als meus germans i a mi per a celebrar el seu aniversari de boda. Com no teníem molta fam, el meu germà i jo vam decidir compartir l'ensalada, però, com bé sabem, cadascú té els seus gustos i no ens decidíem: ma mare ens deia de triar dos coses cadascú per a ficar en l'ensalada, però el meu germà, com és molt cabut, tot el que jo volia a ell no li agradava i vam acabar barallant-nos. Tot el restaurant ens mirava, i els nostres pares es van enfadar moltíssim.
Hestia Audergon
La camisa acaba trencada i nosaltres ja no en volem saber res.
Les dos alhora li diem que és nostra.
La dependenta ve a veure què passa. Ens pregunta de qui és.
Jo li dic:
- Perdona, aquesta camisa l'he vista jo primer.
- No, l'he vista jo, per tant me la quedaré jo!
Jo agafo la camisa per ensenyar-la a ma mare. Però quan m'adono, una xiqueta més o menys com jo, l'agafa també.
Jo li dic a ma mare:
- Mare, em pots comprar aquesta camisa?
- Sí, però quina vols?
Aquell dia anava de compres amb ma mare. Havíem entrat a una tenda de roba.
Rosa Simó Guzmán