Traducció: (traducció de la tornada, per Bet Marcet)
Boscos tranquils, boscos pacífics
Mai un desig inútil no trasbalsa els nostres cors.
Si són sensibles, si són sensibles
La fortuna no n’és la teva recompensa.
• Johann Sebastian BACH
(Alemanya, Eisenach, 21 de març de 1685 - Leipzig, 28 de juliol de 1750)
Organista i compositor alemany, pertany a la família més extraordinària de la història, amb uns
120 músics!
Era el vuitè fill de Johann Ambrosius, músic municipal, que li va ensenyar a tocar el violí i el
clavecí. Bach va quedar orfe als 10 anys; la mare es va morir el 1694 i el pare vuit mesos després.
Anà a viure amb el seu germà gran. El 1707 es va casar amb Maria Bàrbara, amb qui va tenir set
fills. Ella va morir el 1726 i quedaven vius quatre dels fills. Es tornà a casar amb Anna Magdalena,
cantant i filla d’un trompetista, amb qui va tenir deu fills més.
Una anècdota: en un viatge a Dresden el 1717, Bach va ser convidat a enfrontar-se amb
l’organista francès Louis Marchand per veure qui era millor organista. Expliquen que Marchand, en
sentir el seu rival mentre assajava la nit abans del concurs, va quedar tan impressionat que
aquella mateixa nit va marxar de Dresden a corre-cuita per no quedar en ridícul en el concurs de
l’endemà.
La seva estada a Leipzig, des de 1723 fins a la seva mort, representa la meitat de la seva vida
creadora i també el millor de la seva obra. Els darrers anys de la seva vida es van veure entristits
per la progressiva pèrdua de la vista. Els dis gustos i les incomprensions l’havien obligat a tancar-
se cada vegada més en si mateix i en les seves composicions, la ceguesa va ajudar en aquest
procés d’aïllament cap a un món interior.
La seva extensíssima obra es considera el cim del Barroc; té una gran profunditat intel·lectual,
perfecció tècnica, bellesa artística i, a més, és la síntesi dels diversos estils de l’època. Entre la
gent de la seva època, va ser més reconegut com a intèrpret que com a compositor.
Els dos fragments escollits pertanyen a les seves obres més destacades.
13.- Variacions Goldberg
Originalment era una ària amb variacions diverses. Van ser encarregades pel comte Kaiserling
perquè el clavicordista de la seva cort, Johann Gottlieb Goldberg, l’entretingués durant les nits
d’insomni del comte.
Les variacions es componen d’un tema que, en aquest cas, és una ària que serveix de base per a
les trenta variacions posteriors. Al final, torna a repetir-se l’ària inicial. El que lliga totes les
variacions no és la melodia del tema, sinó la base harmònica. Les melodies poden variar, però
sempre amb un fil conductor harmònic. Només en la darrera variació, Bach es va prendre
llibertats, introduint-hi estranyes melodies musicals que s’allunyaven del tema original, ja que són
dues melodies folklòriques alemanyes. A aquesta variació se l’anomena quòdlibet.
49