Juntament amb Rameau és un dels compositors més importants de la música barroca francesa en general i de la música per a clavecí en particular . Destaca especialment pel gran virtuosisme a l ’ orgue i al clavecí . Va ser organista de l ’ església de Saint-Gervais de París , lloc que anaven ocupant diversos membres de la família . El 1693 , va ser durant un trimestre l ’ organista de la Chapelle Royale de Lluís XIV . La seva fama a França es va acabar amb la seva mort .
11 . - “ Les baricades mystérieuses ”
Va ser publicada amb aquest nom , però la seva grafia habitual és : Les barricades mystérieuses . Obra de 1717 per a clavecí , és la cinquena peça del seu Ordre sisè de clavecí en Si bemoll major del seu segon llibre de peces de clavecí . És una peça emblemàtica de l ’ estil brisé característic de la música per a teclat del Barroc francès . És en forma rondó , i al baix fa servir una variant de la tradicional romanesca , però en mètrica quaternària en comptes de la ternària habitual . El títol sempre ha donat lloc a moltes interpretacions sobre aquestes barricades , enteses com a impediment de la comunicació entre les persones , límit entre passat i present o entre present i futur , entre la vida i la mort , o com una broma tècnica amb relació a les suspensions contínues que vénen a ser com una barricada a l ’ harmonia clàssica .
• Jean-Philippe RAMEAU ( França , Dijon , 25 de setembre de 1683 - París , 12 de setembre de 1764 )
Membre d ’ una família d ’ onze fills , Jean-Philippe tenia cinc germanes i cinc germans . El seu pare el va iniciar en la música de ben petit , i va aprendre abans les notes que a llegir , fet habitual en altres famílies de músics com els Couperin , Bach i Mozart . Als divuit anys , el seu pare l ’ envia a fer un gran viatge per Itàlia , perquè en conegui la música , però només va anar fins a Milà i després ja va tornar a París . Resulta curiós que , sent fill d ’ organista i que exercís durant molts anys com a organista en diverses esglésies de París , no ens hagi deixat cap obra per a orgue . Tota la seva producció per a clavecí , que durant el segle XIX es va interpretar al piano – igual que les obres de Bach , Couperin i Scarlatti – és molt important . Rameau es considera un dels músics més grans de França i també el teòric musical de referència . Després de la seva mort , les obres de Rameau es continuen interpretant fins a la fi de l ’ Antic Règim , igual que les de Lully ; després desapareixen del repertori durant més d ’ un segle .
Personalment , Rameau era monotemàtic , només vivia per a la música i , de la vida , no li interessava res més . Expliquen que : Toute son âme et son esprit étaient dans son clavecin ; quand il l ’ avait fermé , il n ’ y avait plus personne au logis ( Tota la seva ànima i la seva ment estaven en el seu clavecí ; quan s ’ havia tancat , no hi havia ningú a casa ).
La pel · lícula Les choristes va fer famosa la peça “ Hymne à la nuit ”, de Rameau , però no en la forma que ell la va compondre , sinó en un arranjament coral fet per dos músics i que apareix en una obra dramàtica de 1733 .
Una peça que finalment no ha pogut ser al concert i us la recomanem és Les boréades ( Entrée ), composta per Rameau quan tenia més de vuitanta anys . Els assajos van començar el 1764 , però en vida de Rameau no es va representar mai . L ’ obra va haver d ’ esperar quasi dos segles per
47