Professorat
Per saber-ne més
Una mica de…
2. Els compositors i les peces escollides
• Heinrich Ignaz Franz BIBER
(Wartenberg, Àustria –actual república Txeca–, 12 d’agost de 1644 - Salzburg, 3 de maig de 1704)
Biber va ser un compositor i violinista austríac. Va ser mestre de capella de Salzburg des de 1684
fins a la seva mort, dels 40 anys fins als 60. Deixeble de Schmelzer; juntament amb ell, va ser un
dels principals representants de l’Stylus Fantasticus.
La seva obra més destacada és la magnífica Missa Saliburgensis. Considerada l’obra sacra més
extensa del Barroc, és una missa per a 53 veus; hi ha un enregistrament de 1974 a càrrec de
l’Escolania de Montserrat amb el pare Ireneu Segarra al capdavant.
1.- Battalia à 10. Allegro (I moviment)
Una battaglia és una forma característica del Renaixement i del Barroc de música programàtica
que imita una batalla. La forma barroca habitualment és una descripció instrumental. En el
Renaixement era vocal, un madrigal per a quatre o més veus, en què tots els sons d’una batalla
eren imitats per la veu.
• Claudio MONTEVERDI
(Cremona, Itàlia, 15 de maig de 1567 - 29 de novembre de 1643)
Va ser un compositor, cantor, gambista i mestre de capella italià. La seva obra assenyala el pas
de la música del Renaixement a la música del Barroc. Fins que va complir quaranta anys, va
treballar principalment en els madrigals; en va fer vuit llibres. Aquests llibres mostren un
desenvolupament de la música polifònica renaixentista a l’estil monòdic que és típic de la música
barroca. El 1613 va ser nomenat director de la Basílica de Sant Marc de Venècia.
El vuitè llibre conté l’escena dramàtica Tancredi e Clorinda (1624).
2.- Combattimento di Tancredi e Clorinda
En aquesta obra de Monteverdi, l’orquestra i les veus formen dues entitats separades que actuen
com a parella l’una de l’altra. Probablement, es va inspirar en les dues balconades oposades de
Sant Marc, que ja havien inspirat músiques semblants a altres compositors com Giovanni
Gabrielli. El que va fer que aquesta composició destaqués sobre les altres va ser la utilització, per
primera vegada, del trémolo i del pizzicato per obtenir efectes especials en les escenes
dramàtiques.
Aquest combattimento és un altre cas de battaglia, en aquesta ocasió, vocal i de 1624.
Odi le spade orribilmenti urtarsi
a mezzo il ferro: e’ l piè d’orma non parte:
sempre il piè fermo e la man sempre in moto,
ne scende taglio invan, ne punta a voto.
39