Instruments amb mecanisme de teclat
Clavecí
És un instrument cordòfon polsat o pinçat, amb mecanisme accionat per teclat. Pertany al mateix
grup que l’espineta i el virginal. També se l’anomena clavicèmbal, clavecí o cèmbal. En la música
barroca, era un instrument gairebé imprescindible.
Derivat del psalterium i del tympanum, la seva característica principal és que les cordes,
normalment d’acer, tesades dins una caixa de forma semblant al piano de cua modern, són
pinçades per un bec de cuir, emplaçat en el martinet, el qual és posat en moviment per la tecla.
En la seva forma definitiva posseeix dos teclats, nombrosos registres accionats amb les mans
amb la funció de combinar els diversos jocs de cordes (4, 8 i 16 peus) i les sonoritats especials
(llaüt, per exemple), així com la d’acoblar tots dos teclats.
És el principal artífex del baix continu, juntament amb la viola. Serà curiós poder observar
partitures amb el baix xifrat, amb nombres que indicaven a l’intèrpret quins intervals calia tocar per
sobre de la nota del baix i quines inversions d’acords calia fer; per tant, no hi havia escrita tota la
música i això concedia un cert marge de llibertat a l’intèrpret.
Des del segle XVI al XVIII fou l’instrument més important, tant en l’àmbit dels solistes com en el de
la música de cambra. L’invent del piano, a mitjan segle XVIII, n’ocasionà la desaparició gradual,
tot i que al segle XX se n’ha produït una renaixença i s’ha estès el costum d’interpretar-hi la
música que s’hi ha escrit expressament. D’altra banda, alguns compositors contemporanis (Falla,
Frank Martin, Bohuslav Martinů, Poulenc, Ligeti, etc.) l’han inclòs en llurs obres.
Clavicordi
Instrument cordòfon percudit per mecanisme de teclat, amb el so molt feble. Següent instrument
en l’evolució cap al piano modern.
Les tecles del clavicordi són simples palanques que quan es premen percudeixen la corda amb
una petita pua de metall. El clavicordi pot variar la intensitat del so resultant segons la força de
l’atac, tot i que sempre sona dèbil respecte al so del clavicèmbal.
Va ser a partir del mecanisme del clavicordi que va aparèixer el fortepiano.
A Barcelona, hi va haver un taller d’un dissenyador de clavicordis anomenat Manuel Bordas.
Fortepiano
Instrument cordòfon percudit amb mecanisme accionat per teclat. És l’instrument de transició
entre el clavicordi i el piano modern.
El disseny del primer exemplar de fortepiano el va fer el constructor amb taller a Florència
Bartolomeo Cristofori (1655-1731). Es tractava de donar al clavecí possibilitats expressives amb
més matisos, que permetessin a l’intèrpret variar la int ensitat dels sons a través de la força
exercida sobre les tecles. Així doncs, Cristofori va inventar un mecanisme que colpegés les cordes
37