Händel & Friends Händel Friends - Page 54

Metrònom: és un aparell que produeix una pulsació regular fent servir angles. La pulsació pot ser auditiva, visual o tàctil. Es van començar a construir al principi del segle XIX . Música programàtica o descriptiva. És música instrumental en què el compositor pretén evocar idees en la ment del qui escolta; vol representar una escena, imatge o estat d’ànim. Rondó: Forma musical característica de la música del Barroc que consisteix en l’alternança entre una tornada i diverses estrofes; comença i acaba amb la tornada. Sarabanda. Una de les danses més populars de la música instrumental del Barroc i un dels moviments estàndards de la suite barroca juntament amb l’allemande, la courante i la giga. Stylus Fantasticus o Phantasticus. És un estil de música barroca, un del mètodes compositius més lliures i menys restrictius; no està subjecte a res. Va ser creat per mostrar l’habilitat del músic. Compositors que han emprat aquest estil són: Bach, Bertali, Biber, Buxtehude, Pandolfi, Pachelbel, Reinken, Schmelzer o Bruhns. Suite. És una composició instrumental de nombre indeterminat de moviments de la mateixa tonalitat i que contrasten en ritme i caràcter; cadascun es basa en el ritme d’una dansa. El nom “suite” (seguit) indica un conjunt de fragments o peces que sonen els uns darrere dels altres, com una successió. Tema amb variacions. És una forma musical en què la idea musical fonamental o tema es repeteix amb modificacions o acompanyat de manera diferent. La variació com a recurs musical la podem trobar amb diferents noms i amb diferent tractament d’aquesta tècnica: baix obstinat, passacaglia, xacona (chaconne) i tema amb variacions. Tempo: És la velocitat a la que s’ha d’interpretar una composició. De l’italià temps, s’indica en mots italians, com per exemple: presto, andante, moderato, largo. Es mesura en pulsacions per minut. A partir de l’aparició del metrònom, l’autor podia expressar quina figura era la unitat de mesura i a quina velocitat havia d’avançar la música. Tot i així, habitualment conviuen les dues maneres d &Z[X\[[\˂[ˈ0\[ܛ[Y[]\X[]YHۜ\Z^[[HYH[\[H[HY\\8&X[\BH[\K[\[Y[[[Z]0싂XۘK0\[H\Xp]\X[\YH[H\]Xp[H\[Z^؜[]H[B\XXp[[XKM