Händel & Friends Händel Friends - Page 48

poder ser estrenada finalment a Londres per Sir John Eliot Gardiner, el 14 d’abril de 1975, i al festival d’Aix-en-Provence el 21 de juliol de 1982. Es pot considerar la darrera gran obra del Barroc. 12.- Les Indes galantes, de l’òpera-ballet del mateix títol. És la seva peça més cèlebre, estrenada el 28 d’agost de 1735, quan tenia cinquanta-dos anys. És la primera de les sis òperes-ballet. Es considera l’obra més representativa del gènere. Consta d’un pròleg i quatre entrades (entrées; no s’anomenen actes, perquè el tema canvia de l’una a l’altra). Rameau explota la línia d’èxit encetada per André Campra d’explicar històries galants, però hi afegeix l’exotisme situant-les a Turquia, Pèrsia, Perú i fins i tot entre els indis nord- americans. Qualsevol excusa és bona per introduir un “gran espectacle”, en què els vestits de luxe, les decoracions i especialment la dansa juguen un paper essencial. Les Indes galantes simbolitzen els dies de Lluís XV i la seva cort, despreocupats, refinats, dedicats als plaers i a la galanteria. Aquesta obra va ser oblidada durant més d’un segle i mig. El fragment escollit pertany a la quarta història, “Les sauvages” –afegida el 1736–, situada en un bosc d’Amèrica després de perdre una batalla contra l’exèrcit francoespanyol. L’escena final mostra el ball de la Gran pipa de la pau, que marca el retorn de la pau entre els indis i els exèrcits colonitzadors. La música és del famós llibre per a clavecí de 1728 Les sauvages. Aquesta última escena és també una oportunitat per segellar la unió entre Zima (filla d’un cap indi) i Adario (cap dels guerrers indis). Forêts paisibles, forêts paisibles Jamais un vain désir ne trouble ici nos coeurs. S’ils sont sensibles, s’ils sont sensibles Fortune, ce n’est pas au prix de tes faveurs. (bis) Dans nos retraites, grandeur, ne viens jamais offrir de tes faux attraits! Ciel, tu les as faites pour l’innocence et pour la paix. Forêts paisibles, forêts paisibles Jamais un vain désir ne trouble ici nos coeurs. S’ils sont sensibles, s’ils sont sensibles Fortune, ce n’est pas au prix de tes faveurs. (bis) Jouissons dans nos asiles, Jouissons des biens tranquilles! Ah! Peut-on être hereux, quand on forme d’autres voeux? Forêts paisibles, forêts paisibles Jamais un vain désir ne trouble ici nos coeurs. S’ils sont sensibles, s’ils sont sensibles Fortune, ce n’est pas au prix de tes faveurs. 48