Händel & Friends Händel Friends - Page 46

piangere la tua disgrazia, e allora dirai che ben ti sta. Che dici tu? Non è così? Ah! Che! No! Sì, ma così è. • Jean-Baptiste LULLY (Florència, Itàlia, 28 de novembre de 1632 - París, 22 de març de 1687) Compositor francès d’origen italià. De naixement, es deia Giovanni Battista Lulli; es va naturalitzar francès el 1661. Als 11 anys va anar a França a servir Mademoiselle de Montpensier. Va ser instrumentista i ballarí; es va incorporar a la Gran Banda dels Violins del Rei, formada per 24 instrumentistes. El 1653 va ballar amb el rei al Ballet de la nuit. Li van donar la direcció d’una nova orquestra, la Bande des Petits Violons. Va arribar al càrrec de Sobreintendent de la Música de Lluís XIV de França. Gràcies als favors del rei, va eclipsar els compositors coetanis com Charpentier. Va ser el creador de l’òpera francesa, que era òpera amb estètica francesa, amb ballet i textos literaris que anomenaven Tragèdies Musicals. La seva mort és ben curiosa: per gangrena. Es va fer una ferida amb el bastó de direcció que es feia servir per marcar el compàs picant a terra, la infecció el va anar envaint perquè de cap manera es va deixar tallar la cama: ell era ballarí i necessitava les dues cames! La pel·lícula Le roi danse, dirigida per Corbiau (2000), és biogràfica i narra la relació entre el compositor Jean-Baptiste Lully i el rei Lluís XIV. Es poden seleccionar algunes escenes de la pel·lícula per veure l’ambient i la música de l’època. 10.- “Marche pour la cérémonie des turcs”. Obra de 1670. Pertany a la darrera comèdia-ballet en què van col·laborar Lully i Molière. La peça es va representar a Chambord amb Molière, com a Monsieur Jourdain, i Lully, com a Gran Mufti, en els papers principals. En la peça original, l’orquestra utilitza gairebé tots els instruments existents en aquells moments, a excepció de trompetes i timbals, reservats per a les festivitats. El to greu de Sol menor, els ritmes puntejant similars a les grans obertures d’òperes del mateix Lully i els immensos acords (per l’època) contribueixen al decalatge volgut pels autors. Monsieur Jourdain, per la grandesa de la música, pensa a viure un dels moments més grans de la seva vida, mentre els altres es riuen d’ell. • François COUPERIN (França, París, 10 de novembre de 1668 - 11 de setembre de 1733) Se’l coneix per Couperin el Gran, per distingir-lo dels altres membres de la família, molts d’ells músics i reconeguts. Couperin va ser destinat a la carrera musical des de petit; va aprendre música abans que a escriure i no va tenir una educació formal; els seus coneixements generals i els seus escrits són d’un estil i una ortografia molt pobres. 46