Händel & Friends Händel Friends - Page 41

necessitats del públic, en comptes de considerar només els de la noblesa i dels mecenes, que era el més habitual. És considerat el successor de Purcell i el més important entre aquest i Elgar. És el primer gran mestre de la música basada en l’homofonia i el més important en l’òpera seriosa italiana i l’oratori. 4.- Music for The Royal Fireworks Music for The Royal Fireworks és una composició orquestral de Georg Friedrich Händel de 1749. Va ser feta per encàrrec del rei George II de Gran Bretanya, que volia una música que acompanyés els focs d’artifici que van tenir lloc a Green Park, a Londres, el 27 d’abril de 1749. El motiu era la celebració de la fi de la Guerra de Successió Austríaca i la firma del tractat d’Aquisgrà. Malgrat les expectatives, la festa va ser un fracàs estrepitós. Van situar els músics en un edifici especialment construït per a l’ocasió i dissenyat pel decorador i arquitecte Giovanni Niccolo Servandoni. La festa va començar molt bé, però aviat es convertí en un desastre. Després d’interpretar l’Obertura hi hagué una tronadora salva de 101 canonades. Tot seguit, l’edifici va quedar il·luminat pels focs d’artifici que anaven seguint la música, però en el moment d’interpretar la “Réjouissance”, música i focs ja anaven descompassats; s’havia perdut el control dels focs d’artifici i aquests apareixien en moments equivocats. Van intentar arreglar-ho, sense èxit, i tot va anar empitjorant fins a l’extrem que, finalment, tot l’edifici s’encengué en flames i el vent va escampar el foc a través del parc. Hi va haver diversos ferits i dos morts. Es va interpretar la peça fins al final, però ningú no la va poder escoltar. La composició havia estat interpretada públicament sis dies abans, el 21 d’abril, en un assaig general públic als jardins Vauxhall amb gran èxit: hi van assistir dotze mil persones, que van causar un embús de carruatges sobre el pont de Londres que va durar tres hores. L’obra segueix el patró de la suite de danses barroca; consta de cinc moviments: 1. Obertura- allegro; 2. Bourrée; 3. La paix: Largo alla siciliana; 4. Réjouissance: allegro, i 5. Minué. L’allegro de “Réjouissance” (joia) afegeix tambors de bordons al conjunt, a fi d’augmentar l’atmosfera militar. La partitura original va ser composta per a una gran orquestra que tenia vint-i-quatre oboès, dotze fagots (amb un contrafagot), nou trompetes, nou trompes, tres parells de timpani i un nombre no especificat de tambors de bordons. La versió que s’interpreta més habitualment va ser adaptada pel mateix Händel en un concert benèfic per a la Casa d’Infants Expòsits de Londres, i és per a conjunt de corda i vent. 8.- “Ombra mai fu” És l’ària que obre l’òpera Serse de Händel, de l’any 1738. El dia de l’estrena no va tenir èxit i només es va representar cinc vegades més a Londres. Al segle XIX, es va redescobrir i d’aleshores ençà ha esdevingut una de les peces més conegudes de Händel. Escrita per a soprano castrato. En l’actualitat, la interpreten contratenor, contralt o bé 41