colors de la gamma de la seva família i tocant un instrument que de moment se’ns
mostra invisible.
Els noms corda, vent-fusta, vent-metall i percussió apareixen escrits amb el color que els
correspon a l’espai de cada família. A baix de tot, en majúscules, hi tenim escrit:
L’ORQUESTRA.
Trobem un full amb tots els instruments de l’orquestra adhesius, preparats per ser
enganxats al dibuix del músic que els correspon. Els alumnes els hauran d’enganxar
tenint en compte la posició correcta de cada instrument.
En fer les il·lustracions d’aquesta part del programa hem comptat amb l’estreta
col·laboració d’instrumentistes perquè la posició del cos, l’actitud i la manera d’agafar i de
tocar cada instrument siguin totalment correctes.
A dalt a l’esquerra trobem la família de la corda, amb el primer músic vestit de color lila i
els altres quatre vestits de colors blaus. L’ordre dels instruments, d’esquerra a dreta, és:
arpa, violí, viola, violoncel i contrabaix.
A dalt a la dreta, la família del vent-fusta, de colors verds. L’ordre dels instruments,
d’esquerra a dreta, és: oboè, clarinet, flauta travessera, fagot i flautí.
A baix a l’esquerra, la família del vent-metall, de colors ataronjats i vermells. L’ordre dels
instruments és: trompa, tuba, trombó i trompeta.
A baix a la dreta, la família de la percussió, de colors grocs. L’ordre dels instruments és:
xilòfon, triangle, timbala, caixa i plats.
El mestre de música pot aprofitar aquesta part del programa per fer un repàs i avaluar els
alumnes pel que fa a la discriminació tímbrica dels diferents instruments i de les diferents
famílies, i de la relació entre la imatge i el nom de cada instrument, tot escoltant de nou la
Guia d’orquestra de Britten a l’escola:
En la primera part de l’obra, pot demanar a cada alumne que assenyali en el seu
programa de mà quines famílies d’instruments sent que interpreten el tema principal. Si
sona tota l’orquestra, que assenyali les quatre famílies alhora, i si només en sona una,
que assenyali la que creu que està sonant.
En la segona part, cada alumne pot fer veure que toca l’instrument protagonista de cada
variació. El mestre pot parar un moment la música entre variació i variació perquè cada
alumne busqui l’instrument que sonava en el paper dels adhesius i l’enganxi al músic
corresponent. Recordem que l’ordre d’aparició dels instruments en les tretze variacions
és: flautí i flauta, oboè, clarinet, fagot, violí, viola, violoncel, contrabaix, arpa, trompa,
trompeta, trombó, tuba i percussió (timbales, bombo, plats, pandereta, triangle, caixa o
timbal, caixa xinesa, xilòfon, castanyoles, gong i fuet).
Pel que fa a la percussió, no tots els instruments els trobem a la il·lustració i als adhesius.
De manera que els instruments que sí que podran trobar al programa, escrits per ordre
d’aparició a l’obra de Britten, seran: timbales, bombo (ja està dibuixat, no caldrà
enganxar-lo), plats, triangle, caixa, xilòfon i gong (que també està dibuixat).
87