Paral·lelament a la seva carrera de concertista, va col·laborar amb la soprano Victòria
dels Àngels.
Albert Guinovart és el creador dels musicals Mar i cel i Flor de nit (aquest últim amb text
de Manuel Vázquez Montalbán), dos espectacles produïts pel grup teatral Dagoll-Dagom
les gravacions dels quals estan comercialitzades per PDI. El 1990 va ser premiat per la
Societat General d’Autors d’Espanya amb el Premi Daniel Montorio.
Com a compositor, s’ha dedicat també a la música de pel·lícules. El seu primer treball va
ser a la pel·lícula Verònica L., una dona al meu jardí, de Toni Padrós i Octavi Martí. Per la
banda sonora d’El largo invierno, de Jaime Camino, pel·lícula protagonitzada per Vittorio
Gassman, va obtenir el 1992 el Premi Nacional de Cinematografia, atorgat per la
Generalitat de Catalunya. Aquesta banda sonora està editada en compacte per la
discogràfica EMI (CDC 54652 2). També ha firmat la banda sonora de la pel·lícula La
Moños, produïda per Adolfo Domínguez, sota la direcció de Mireia Ros.
Per a la televisió, destaquen les sintonies de les sèries de TV3, Televisió de Catalunya,
Nissaga de poder, Laberint d’ombres i Nissaga, l’herència.
A part d’aquesta producció comercial, Albert Guinovart ha escrit i estrenat obres per a
piano, conjunts i cambra, orquestra de cambra i orquestra simfònica, així com la cantata
Els fills del segle, sobre poesies de Miquel Desclot, per a cor mixt, solistes i orquestra,
que va ser estrenada el 5 de juny de 1994 al Palau Sant Jordi (Barcelona), interpretada
per l’OCB, quatre solistes i 600 cantants de cor.
A petició del mestre X. Montsalvatge, ha realitzat l’orquestració per a orquestra de
cambra de les seves òperes Babel 46 i El gat amb botes. El 21 d’abril de 1997 es va
estrenar la nova orquestració de l’òpera Goyescas, d’E. Granados, encarregada per la
Universitat de Lleida, amb motiu de la celebració del 700 aniversari de la seva fundació i
en compliment de la voluntat de l’autor. L’1 de juliol de 1998 va estrenar l’òpera Atzar,
encàrrec del Conservatori del Liceu de Barcelona.
Combinant la faceta de compositor i la de pianista, la tardor de 1995 va crear l’Albert
Guinovart Ensemble, on el mateix autor, junt amb un quartet de corda i la cantant Carme
Canela, interpreta les seves pròpies creacions. Una gran part de les seves obres estan
editades per l’editorial de música Boileau, de Barcelona, i Editorial Tritó.
Durant l’any 1999 va aparèixer un compacte on interpretava les seves pròpies obres per
a piano —sonates, sonatines, preludis... (HMI)—; el primer compacte d’Albert Guinovart
Ensemble —Albert Guinovart Ensemble con Carme Canela (VM)—; una gravació de
tangos amb arranjaments propis per a piano i l’Orquestra Simfònica de Barcelona
(Decca), i un compacte amb arranjaments de cançons tradicionals catalanes per al Cor
Jove de l’Orfeó Català (Auvidis).
Joan Albert Amargós
ESCRITS PERSONALS
“Us diré que sóc músic gràcies al meu avi Joan Altisent, que ja de molt petit em portava
al Liceu a la primera fila, des d’on veia tots els músics de l’orquestra. Tenia els
78