guia d'orquestra - Page 78

Paral·lelament a la seva carrera de concertista, va col·laborar amb la soprano Victòria dels Àngels. Albert Guinovart és el creador dels musicals Mar i cel i Flor de nit (aquest últim amb text de Manuel Vázquez Montalbán), dos espectacles produïts pel grup teatral Dagoll-Dagom les gravacions dels quals estan comercialitzades per PDI. El 1990 va ser premiat per la Societat General d’Autors d’Espanya amb el Premi Daniel Montorio. Com a compositor, s’ha dedicat també a la música de pel·lícules. El seu primer treball va ser a la pel·lícula Verònica L., una dona al meu jardí, de Toni Padrós i Octavi Martí. Per la banda sonora d’El largo invierno, de Jaime Camino, pel·lícula protagonitzada per Vittorio Gassman, va obtenir el 1992 el Premi Nacional de Cinematografia, atorgat per la Generalitat de Catalunya. Aquesta banda sonora està editada en compacte per la discogràfica EMI (CDC 54652 2). També ha firmat la banda sonora de la pel·lícula La Moños, produïda per Adolfo Domínguez, sota la direcció de Mireia Ros. Per a la televisió, destaquen les sintonies de les sèries de TV3, Televisió de Catalunya, Nissaga de poder, Laberint d’ombres i Nissaga, l’herència. A part d’aquesta producció comercial, Albert Guinovart ha escrit i estrenat obres per a piano, conjunts i cambra, orquestra de cambra i orquestra simfònica, així com la cantata Els fills del segle, sobre poesies de Miquel Desclot, per a cor mixt, solistes i orquestra, que va ser estrenada el 5 de juny de 1994 al Palau Sant Jordi (Barcelona), interpretada per l’OCB, quatre solistes i 600 cantants de cor. A petició del mestre X. Montsalvatge, ha realitzat l’orquestració per a orquestra de cambra de les seves òperes Babel 46 i El gat amb botes. El 21 d’abril de 1997 es va estrenar la nova orquestració de l’òpera Goyescas, d’E. Granados, encarregada per la Universitat de Lleida, amb motiu de la celebració del 700 aniversari de la seva fundació i en compliment de la voluntat de l’autor. L’1 de juliol de 1998 va estrenar l’òpera Atzar, encàrrec del Conservatori del Liceu de Barcelona. Combinant la faceta de compositor i la de pianista, la tardor de 1995 va crear l’Albert Guinovart Ensemble, on el mateix autor, junt amb un quartet de corda i la cantant Carme Canela, interpreta les seves pròpies creacions. Una gran part de les seves obres estan editades per l’editorial de música Boileau, de Barcelona, i Editorial Tritó. Durant l’any 1999 va aparèixer un compacte on interpretava les seves pròpies obres per a piano —sonates, sonatines, preludis... (HMI)—; el primer compacte d’Albert Guinovart Ensemble —Albert Guinovart Ensemble con Carme Canela (VM)—; una gravació de tangos amb arranjaments propis per a piano i l’Orquestra Simfònica de Barcelona (Decca), i un compacte amb arranjaments de cançons tradicionals catalanes per al Cor Jove de l’Orfeó Català (Auvidis). Joan Albert Amargós ESCRITS PERSONALS “Us diré que sóc músic gràcies al meu avi Joan Altisent, que ja de molt petit em portava al Liceu a la primera fila, des d’on veia tots els músics de l’orquestra. Tenia els 78