Units). Altres mestres amb qui ha estudiat són Joan Guinjoan, Tomás Marco, Cristóbal
Halffter, A. García Abril i J. R. Encinar.
Des de la seva primera composició, l’any 1985, manté una prolífica producció que en
l’actualitat arriba a un centenar d’obres, especialment de música orquestral. La
permanent autocrítica que el compositor realitza l’ha portat a eliminar una dotzena
d’obres del seu repertori, la majoria de les quals van ser escrites en el període de
formació. Moltes de les seves obres han tingut —i tenen— una gran difusió, tant nacional
com internacional. Destaquen, entre d’altres, Double variations (1994) i Seven looks
(2003), totes dues per a orquestra; Divertimento (1993), per a octet de violoncels;
Concert per a acordió, Preludis llibre I (1994-1996), per a piano; Strength (1994), per a
saxòfon, i Übergang (1988), per a quartet de saxòfons.
A tot això cal afegir-hi la també prolífica realització d’estudis de recerca i de difusió de la
música, entre els quals destaquen els llibres Análisis de la música española del siglo XX,
Dodecafonismo y serialismo en España, i els volums I i V del nou tractat Instrumentación
y orquestación clásica y contemporánea.
Les seves obres han estat premiades en molts concursos, tant nacionals com
internacionals; actualment és un dels compositors espanyols més guardonats. Entre
aquests premis destaca el Premi SGAE-CDMC, l’any 1987, amb Abdruck, per a quintet
de cambra; el Premi Reina Sofia, el 1988, amb Iunxi per a orquestra; l’Òscar Esplà de
composició musical, amb la Cantata per a tenor, cor i orquestra, el 1991; el Premio de
Andalucía amb Lointain interieur, per a solistes i orquestra, l’any 1993; el Luis de
Narváez, amb String quartet, el 1995, i més recentment, el Premi AEOS, el 2003, amb
Seven looks per a orquestra, i el Premio Villa de Madrid Joaquín Rodrigo, l’any 2004,
amb el Concert per a orquestra.
Agustí Charles és, a més de compositor, doctor en història de l’art, catedràtic de
composició al Conservatori Superior de Música de Saragossa i professor de composició
a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
Feliu Gasull
ESCRITS PERSONALS
“La inquietud per la música no puc dir que se’m despertés a cap edat determinada.
Sempre l’he tingut perquè a casa tothom és músic i als 15 anys ja es pot dir que
m’agradava molt la música. Sóc guitarrista de tota la vida.” Feliu Gasull, octubre de
2008.
“La idea d’escriure ‘Cançó de pastar’. És una cançó popular mallorquina. Arran de la
proposta d’anar a tocar a Chicago, vaig es