de Dansa, de l’Institut del Teatre. Aquests joves ballarins aniran explicant la música
escènicament tot ballant per l’escenari, amb unes coreografies creades per Amèlia
Boluda. Així doncs, podrem gaudir d’un espectacle de música i dansa, on es fusionaran
els llenguatges musical, corporal i visual i plàstic.
El fet que els ballarins siguin nens i nenes farà que els nostres alumnes sentin el concert
molt més proper. A més a més, l’actuació d’aquests alumnes de dansa els ajudarà a
entendre molt millor la música, ja que amb el seu moviment i la seva interpretació es
reforçaran elements importants de les músiques que sentirem.
El concert s’interpretarà tot seguit, encara que hi haurà dos blocs diferenciats: per un
cantó, les cinc obres orquestrals de compositors catalans i, per l’altre, la Guia d’orquestra
per a joves del compositor anglès Benjamin Britten.
2.3. Les obres
En el primer bloc, podrem escoltar les músiques dels compositors catalans i, al mateix
temps, veure les coreografies interpretades pels joves ballarins:
La primera obra que escoltarem serà la Sonata número 84, allegro con garbo, en re
major, de les Tres sonates del pare Antoni Soler, orquestrades per Ricard Lamote de
Grignon, en la qual a nivell escènic i coreogràfic se’ns planteja l’ambient d’una festa.
En segon lloc, tindrem Imatges de l’obscur d’Agustí Charles, amb la qual passarem por o
riurem amb uns animals estranys.
A continuació, Cançó de pastar, peça popular de Mallorca i arranjada per Feliu Gasull,
que ens farà viatjar pels paisatges dels camps de blat de la Mediterrània.
Tot seguit, Dansa dels perdigons del ballet de Terra baixa d’Albert Guinovart, que ens
situarà en una ciutat plena de cotxes circulant amunt i avall.
I, per acabar, Planetarium de Joan Albert Amargós, que ens transportarà a l’univers amb
el sol i els estels en moviment.
En el segon bloc del concert, podrem escoltar la Guia d’orquestra per a joves de
Benjamin Britten, amb la qual coneixerem les famílies de l’orquestra i els seus
instruments.
En aquesta obra cada ballarí anirà vestit d’un color diferent tot representant els diferents
instruments i famílies: hi haurà el color lila per a l’arpa, el color groc per a la família de la
percussió, i després es jugarà amb les gammes de quatre tons, que aniran de clar a fosc,
per simbolitzar la gradació d’agut a greu, amb quatre tons blaus per a la família de la
corda, quatre tons verds per a la família del vent-fusta i quatre tons ataronjats i vermells
per a la família del vent-metall. En l’activitat 1 de l’apartat 5.1.2., hi podeu veure la
correspondència aproximada de cada instrument amb el seu color.
Una veu en off anirà explicant l’obra de Britten, i presentarà les intervencions de les
famílies de l’orquestra i dels seus instruments.
L’obra de Britten està organitzada en tres parts:
7