guia d'orquestra - Page 54

B. La flauta travessera interpreta una nova melodia, mentre la pandereta i alguns instruments de la secció de corda l’acompanyen molt fluixet amb l’obstinat rítmic de negra i corxera. L’arpa fa sempre un obstinat rítmic de negra amb punt. C. Tenim un diàleg a dues veus entre els violins per un cantó i les violes i els violoncels per l’altre, i el fagot i les trompes ens van mantenint l’obstinat de negra i corxera. Tot plegat amb una intensitat forta i plena. B’. Es repeteix la secció B amb intensitat piano, però aquesta vegada s’hi afegeix la caixa interpretant el mateix obstinat rítmic que a la frase A. Totes aquestes melodies tenen una estructura rítmica semblant, que recorda la d’una siciliana. Per acabar, tenim la tercera part, on sembla que es fusionin la primera i la segona. Hi trobem les preguntes i respostes a ritme de semicorxeres amb les intervencions del ventmetall de la primera part, a un tempo allegro molto, però aquesta vegada adaptades al compàs 3/8. Aquesta subdivisió ternària del compàs és la que ens fa pensar en la segona part. Si la primera part creava una dinàmica desenfrenada, aquesta tercera part encara resulta més moguda i agitada. PROPOSTES DIDÀCTIQUES Tot seguit trobareu tres propostes didàctiques: “Fem de coreògrafs”, on crearem les nostres pròpies coreografies. “Presentem Albert Guinovart i la Dansa dels perdigons”, on farem un treball musical de l’obra tot analitzant-ne les parts, els instruments, l’estructura, els fraseigs, els compassos..., i on tocarem instruments de petita percussió a sobre de la música. “Ens movem amb la música”, on aprofitarem per fer rítmica Dalcroze. 1) Fem de coreògrafs Albert Guinovart ens explica que va fer aquesta obra per al ballet de Terra baixa. Ell la va pensar per escenificar la gent del poble explicant-se xafarderies en un ambient mogut, i el personatge de la Nuri quan la música és més tranquil·la. A Amèlia Boluda, la coreògrafa de l’espectacle de L’Auditori, aquesta música li ha fet pensar en la ciutat plena de gent caminant, cotxes amunt i avall amb presses... i amb un comiat dels cotxes quan la música és més tranquil·la. Serà interessant veure què imaginen els nostres alumnes quan la sentin, sense saber en què van pensar l’autor ni la coreògrafa del nostre espectacle. Material: Fulards o cintes de colors. Activitats: - Direm als alumnes que se situïn ben repartits per l’espai. Els avisem que sentiran una introducció per part de les botzines i el vent-metall. Un cop comenci la música, hauran de marcar vuit pulsacions ràpides sobre els talons, i llavors ja podran començar a moure’s lliurement per l’espai, sense tocar cap company, i imaginar alguna història. Quan la música s’acabi, hauran de seure on són i explicar la seva història. 54