guia d'orquestra - Page 40

siguin activitats ben variades i diferents, que treballin una mateixa música des de diferents punts de vista. Recomanem que abans de venir a L’Auditori els alumnes hagin realitzat a les seves escoles almenys l’activitat 1 de cada audició. Si no hi ha hagut temps de fer-ne més, aniria bé que els alumnes coneguessin els autors catalans tot llegint la seva biografia. No cal dir que cada mestre podrà escollir les activitats que s’ajustin més als seus grups d’alumnes i al material de què disposa, i també podrà adaptar-les. 5.3.1. Sonata número 84, allegro con garbo, en re major, de les Tres sonates del pare Antoni Soler orquestrades per Ricard Lamote de Grignon ANÀLISI MUSICAL DE L’OBRA La Sonata número 84, allegro con garbo, en re major és una sonata d’un sol moviment i de tipus binari. La seva mètrica és ternària i té un caràcter alegre i festiu. La primera part de la sonata comença amb un tutti d’intensitat forta i plena, que ens presenta la tonalitat de re major. Aquest tema dura vuit compassos i tot seguit enllaça amb tota una part d’intensitat més piano, on l’oboè n’és el protagonista i es passeja per les tonalitats veïnes de si menor i mi major, mentre la resta d’instruments de l’orquestra l’acompanyen en un segon pla. Quan l’oboè acaba la seva intervenció, la resta de ventfusta, la trompeta i la corda fregada fan un crescendo fins a arribar a un nou tutti. Aquest nou tutti reforça constantment la idea musical de fer la cadència a la dominant. Comença amb vuit compassos d’intensitat forta, tot seguit els repeteix començant fluix i amb un crescendo que porta a una coda final que insisteix en arribar a l’acord de la major. Es repeteix tota aquesta primera part exactament igual. La segona part de la sonata comença amb la tonalitat de la major, la dominant del to principal. L’oboè és el protagonista i interpreta una melodia de quatre compassos que ens transporta a la tonalitat de re menor, primer amb intensitat forta i després la repeteix amb intensitat fluixa, mentre la resta de l’orquestra l’acompanya. Llavors l’oboè desapareix i els violins prenen protagonisme, i tot fent progressions i modulacions van d’un forte a un piano, d’on neix de seguida un crescendo que ens porta al tutti final, que és igual que el tutti final de la primera part, però que aquesta vegada condueix la música a fer una cadència a re major, la tònica de la sonata. Es repeteix aquesta segona part exactament igual. PROPOSTES DIDÀCTIQUES Tot seguit trobareu tres propostes didàctiques: “Trobem l’estructura”, on treballarem la forma binària, les intensitats de la música i les parts de tutti i solo. “Fem de músics amb l’orquestra”, on podrem tocar instruments de placa i de petita percussió a sobre de la música. “El joc del director”, on podrem jugar i fer una repassada del treball fet amb l’obra de Britten, i acabar enganxant els adhesius al programa. 1) Trobem l’estructura 40