guia d'orquestra - Page 37

Albert Guinovart Vaig començar a tocar el piano als quatre anys. Va ser una casualitat perquè una veïna meva en tenia un a casa seva i jo, un nen força tímid a qui no li agradava jugar com als altres nens, un dia va provar de treure sons amb aquelles petites manetes d’infant. Així vaig trobar un amic nou que em feia desenvolupar tot un món imaginari ple de fantasia i d’il·lusions. Aquest món, que va començar com un refugi, es va convertir en la manera més natural de relacionar-me amb el meu entorn i d’expressar els meus sentiments a través de la música. Després, de més gran, he fet concerts com a pianista per tot el món i he tocat amb les millors orquestres. També he estrenat obres amb molt d’èxit, com els musicals Mar i cel, Flor de nit i Gaudí, bandes sonores de pel·lícules o sèries de televisió que m’han fet força popular. Però heu de saber que cada vegada que faig un concert o componc una obra, ho faig amb la mateixa il·lusió que la que va tenir aquell nen de quatre anys quan va sentir que la pressió de les seves mans produïa aquells sons meravellosos. Dansa dels perdigons (Terra baixa) "Quan l’Esbart Sant Cugat em va proposar de fer la música per a un ballet inspirat en ‘Terra baixa’, el genial drama d’Àngel Guimerà, em va fer molta il·lusió perquè és un text ple de passions i simbolismes, i a més ja havia compost un musical sobre un altre text del mateix autor, ‘Mar i cel’, que havia tingut molt bona acollida. Quan s’ha de fer música per a un ballet, no és el mateix que fer una òpera o un musical, on la música ha d’estar al servei d’un text. En un ballet la música és el pas previ, és a dir, la gestualitat i els moviments coreogràfics són una conseqüència del que el compositor hagi expressat en sons. Així, em vaig plantejar una dramatúrgia on la música fos el màxim d’explícita per poder seguir i comprendre tota la complexitat del text. Les melodies no solament identifiquen els personatges, sinó que també acompanyen les accions. En el cas d’aquesta ‘Dansa dels perdigons’, vaig intentar crear una música que definís molt bé aquesta família que té un pes tan important en la història: la xafarderia i els prejudicis dels germans grans contrasten amb la innocència i candor de la petita Nuri." Albert Guinovart, octubre de 2008. 37