Sonata número 84, allegro con garbo, en re major, de les Tres sonates del pare
Antoni Soler orquestrades per Ricard Lamote de Grignon.
Ens trobem davant d’un fet poc usual, una sonata per a orquestra. Les sonates són obres
per a instrument solista o per a pocs instruments, però Ricard Lamote de Grignon va
instrumentar per a orquestra simfònica aquesta sonata del pare Antoni Soler, que
originàriament era per a teclat.
Es tracta, doncs, d’una sonata de l’època de Domenico Scarlatti, considerat el pare de la
sonata per a clavecí del segle XVIII. Scarlatti va ser un dels mestres del pare Antoni
Soler, compositor i organista català. De manera que les sonates del músic català
segueixen les línies del seu mestre: són sonates d’un sol moviment i de tipus binari, és a
dir, amb dues parts que es repeteixen (A, A, B, B). Les publicaven separades, però a
l’hora d’interpretar-les no s’ha de descartar que n’ajuntessin dues o tres i les toquessin
una darrere l’altra, tot mirant que de l’una a l’altra hi hagués contrastos de tempo,
caràcter...
34