guia d'orquestra - Page 26

dintre hi trobaran els fulards o les cintes de la gamma del color de la seva capsa i els cartells d’instruments que hi vam guardar. - Els expliquem que cada color representa un dels instruments que tenen a la capsa. Els ajudem a mostrar a la resta dels alumnes quines són les relacions de color i instrument. Com més lluminós és el color, més agut és l’instrument que representa. - Entre tots pensem com es col·loquen els instruments a l’orquestra respecte al director. Els instruments s’ajunten per famílies: corda, vent-fusta, vent-metall i percussió. - Fem un joc acústic per decidir si posaríem més a prop del director les famílies dels instruments que sonen fort o les que sonen més fluix: Tapem els ulls d’un director voluntari i dos alumnes es posen davant d’ell, l’un darrere l’altre, separats per uns quants metres, amb un instrument de percussió cadascú, un que soni molt fluix i un que soni molt fort. El director ha de dir quins instruments ha sentit. Els alumnes que tenen l’instrument es canvien d’ordre i tornen a tocar. El director ha de tornar a dir quins instruments ha sentit i quan els ha entès millor. Arribarem a la conclusió que els instruments que sonin més fort és millor tenir-los lluny o no deixaran sentir els que sonen més fluix. - Amb aquesta conclusió demanem als alumnes que pensin quina família d’instruments ha de tenir més a prop el director. És la família de la corda. El representant de la família de la corda obre la capsa blava i treu els cartells dels instruments: violí, viola, violoncel, contrabaix i arpa. Fem sortir cinc alumnes i els donem un d’aquests cartells. L’alumne que tingui l’arpa el fem posar a l’esquerra del director. Als altres quatre alumnes els demanem que s’ordenin d’alguna manera, com si estiguessin a l’orquestra davant del director. Segurament intuïtivament s’ordenaran de greu a agut o d’agut a greu. Els fem seure en semicercle al voltant del director: a l’esquerra, l’arpa, i tot seguit, ordenats d’agut a greu i d’esquerra a dreta, el violí, la viola, el violoncel i el contrabaix, amb el cartell i la cinta o el fulard de tons blaus penjat al coll. - Preguntem quina família posarien més lluny. La que sona més fort és la de la percussió. Demanem tants voluntaris com cartells d’instruments de percussió haguem posat a la capsa. Els fem seure en semicercle ben lluny del director, amb el cartell i la cinta o el fulard de tons grocs. - De les dues famílies de vent, els preguntem quina sona més fluix i quina més fort. Posarem la família del vent-fusta darrere de la corda: a l’esquerra, la flauta i el flautí, amb el clarinet al darrere, i a la dreta, l’oboè, amb el fagot al darrere. Fem sortir quatre voluntaris i els fem seure així, amb el cartell i la cinta o el fulard de tons verds. - Finalment col·locarem els instruments de la família de vent-metall darrere dels de ventfusta i davant dels de percussió, ordenats d’esquerra a dreta: la trompa, la trompeta, el trombó i la tuba. Fem seure quatre alumnes d’aquesta manera amb el cartell i el fulard o la cinta de tons ataronjats i vermells. - Un cop tinguem l’orquestra de colors muntada, fem sonar la presentació de la Guia d’orquestra i un alumne voluntari fa de director, amb el fulard o la cinta negra. Haurà de dirigir la música tot indicant quines famílies d’instruments sonen i fer aixecar amunt els cartells dels instruments que la formen. 26