guia d'orquestra - Page 12

músics de l’orquestra i per la interpretació de les coreografies a càrrec dels joves ballarins. Acceptació i adaptació de les pròpies possibilitats davant de la producció, la creació i la interpretació artística en les diferents activitats realitzades al voltant de les obres del concert. 4. Guia del concert En aquest apartat trobareu l’explicació de les característiques bàsiques de Britten-Guia d’orquestra i una descripció del concert pas a pas. 4.1. Característiques del concert El concert Guia d’Orquestra està interpretat per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la direcció de Manel Valdivieso, i per alumnes de dansa del Centre Oriol Martorell i de l’Institut del Teatre. La direcció escènica i coreogràfica va a càrrec d’Amèlia Boluda, i el disseny i l’elaboració del vestuari és de José Menchero. El concert es desenvolupa tot seguit, encara que hi podem diferenciar dues parts: la primera, amb cinc obres orquestrals de compositors catalans, i la segona, amb l’obra didàctica de Benjamin Britten, la Guia d’orquestra. 4.2. El concert pas a pas Un cop ja tenim tots els músics de l’orquestra a l’escenari, sentim com van provant el seu instrument. En el moment que s’aixeca el concertino, tots els músics fan de cop un gran silenci. Llavors l’oboè dóna la nota la, amb la qual afina la família del vent-fusta i tot seguit la família del vent-metall, i finalment el concertino dóna el la perquè afini la seva família, la de la corda. Sona una veu en off que dóna la benvinguda al públic amb un missatge que convida a tothom a estar preparat per al concert. Entra el director, tots els músics s’aixequen, el director saluda, tots els músics seuen i el concert és a punt de començar. La primera obra és la Sonata número 84, allegro con garbo, en re major, de les Tres sonates del pare Antoni Soler, orquestrada per Ricard Lamote de Grignon. Amb aquesta música tan alegre van fent entrada els joves ballarins pels diferents racons de L’Auditori. Tot seguit podem escoltar Imatges de l’obscur, d’Agustí Charles. Una música que sona mentre tres ballarins es converteixen en tres animals imaginaris que fan les seves coneixences. La tercera obra és Cançó de pastar, de Feliu Gasull. Amb aquesta obra veiem ballar unes espigues amb una coreografia molt austera i senzilla. 12