-Mira, Amparín, ya tenim así la telebisió valençiana.
-Que bé, xico! Ya era hora! Tu saps, mosatros sempre els ultims.
-Però, dona... es que renegues de tot!
-Yo ya estava acostumbrá a vore la catalana, i és que com és tan paregut. Els catalans parlen molt tancaet, però ya veus, tot en la seua llengua… I feien uns programes que estaven la mar de bé: No passa res, Filiprim, Dallas, pel·licules…
-Dona, però ara ya tenim la nostra, no es pot comparar!
-No, y que hu digues! Es una llastima que els polítics ens hagen llevat la TV-3. Veges tu a ells quina pena els dona!, mosatros que estem en casa som els que podem triar la tele, no? O és que no hi ha llibertat?
-Vinga va, dona, no sigues aixina que no es per a tant.
-Mira tu este, ara si que me l'has fet bona! L'altre dia dient que esta tele era una merda, que si tot era en castellà, que si mos parlaven en valencià els de les notícies, alguna pel·lículeta allà a les mil, els dibuixos del Popeye… Ah! I això que tant li agrada a ta mare: Lo de la Paella russa. Quina vergonya el tio eixe repartint diners sense trellat ni forrellat.
-Si que es de veres. Per que la Televisió Valenciana del Canal OU la paguem tots, o no?
-Pues clar que sí. Xe! la veritat un timo i un despago. Moltes voltes quan enchufe la tele no se si és la valenciana o la española per que són igual d'avorrides i en castellà. Io que volia anseñarme be el valenciá, que falta em fa!
-Sí! per que al pas que anem, dels llibres no aixirá.
-Mira, vach a cridar al xiquet que va al'institut de F.P. y li di donen valencía. Mante! vine pacasi a vore si jo tinc alguna falta de ortografia!, que vaich a escriure una carta a la tele protestant per a que la facen millor i en valencià y que si no en saben que sel anseñen com yo.
-Aixó, que a gosades que hi ha gent sabuda sense faena y que ho farien molt be. Escriu, escriu...
Ja tenim tele?!
Punxa nº 6
desembre 1989
Aquells imaginatius primers redactors i il·lustradors de Punxa ens retaven a resoldre aquestos jeroglífics amb noms de pobles de la nostra comarca. Acceptem el repte?
professorat de valencià: calma quan llegiu el text. El llenguatge emprat al text és part de la sàtira
Aquest irònic i satíric article mostrava que, després de pocs mesos de existència, Canal 9 ja era objecte de tota mena de crítiques dels valencians
5