Dossier pedagògic Vine a cantar The Beatles! (2016-17)

VINE A CANTAR... THE BEATLES Dossier pedagògic Aviat farà 50 anys que The Beatles van fer el seu darrer concert (el 30 de gener de 1969, al terrat de l’edifici on estaven gravant un disc) però segueixen ben vius: les seves cançons ens agraden, els músics joves les segueixen versionant i ningú no dubta que ha estat el grup de música pop més famós de tots els temps. El seu llegat és doble: d’una banda ens van deixar un bon grapat de cançons que han esdevingut mítiques (Yesterday, Let It Be, Hey Jude, Help, Get Back, Yellow Submarine, She Loves You, Lucy In The Sky With Diamonds...) i de l’altra, ens van proposar una nova manera de viure la música, d’incorporar-la a la nostra vida, de seguir els nostre ídols musicals més enllà dels discos i els concerts. Van iniciar el camí de la música pop. 1. Del rock al pop 2. The Beatles 3. Les cançons 4. Els nostres artistes: Santi Careta 5. Per saber-ne més Del rock al pop Durant els anys 50 del segle XX es va viure als Estats Units la revolució de la música popular, el gran boom del rock & roll amb figures com Elvis Presley o Chuck Berry. El segon capítol d’aquest esclat musical es va escriure a Anglaterra, als anys 60, amb grups com The Beatles o The Rolling Stones. I després, els capítols de la música popular s’han anat succeint sense parar: la música pop, la cançó protesta, el reggae, el heavy metal, el rock psicodèlic, el funk, el soul, el punk, la música disco, el rap, la fusió, el grunge, l’electrònica, el nostre “rock català”... El rhythm and blues dels anys 40 i 50 tenia un marcat caràcter racial: era música d’arrels afroamericanes que recollia el llegat del gospel, el blues i el jazz (estils de música negra que entroncaven directament amb l’època de l’esclavatge). De cara a la venda de discos i al consum de música, l’element racial era, en aquella època, un impediment per al desenvolupament massiu: els blancs no acceptaven obertament la música negra, la veien amb