Dossier pedagògic Vine a cantar The Beatles! (2016-17) - Page 9

molta, molta experimentació amb músiques inclassificables o, en tot cas, propostes que barregen diversos estils. El teu últim disc, com el definiries? Bé, en aquest darrer disc la característica principal és que torno a cantar, a més de tocar la guitarra. Vaig fer unes lletres i vaig sentir la necessitat de treure-les, de donar-los vida, així que m’hi vaig posar i és com si hagués tornat una mica als orígens a la música folk que feia de ben jove. Després d’haver viatjat tant pels gèneres de la música negra, ara torno a casa com si diguéssim. El disc es diu “Els ocells i l’stereo” i m’ho he passat molt bé fent-lo i presentant-lo. I tot plegat, què té a veure amb els Beatles? Sent músic, els Beatles t’acompanyen sempre d’una o altra manera, a vegades d’una forma inconscient. Els Beatles tenen un repertori tan extens i tant divers que sempre hi pots trobar alguna referència. A mi el que més m’atrau d’ells és la sonoritat, la gamma amplíssima que van aconseguir flirtejant amb molts estils: alguns temes són rock pur, d’altres són deutors de la música clàssica, altres tenen influències índies, d’altres són blues, tenen tocs d’humor amb música de circ... però més que buscar el respecte per aquests estils anteriors, el que fan és adaptar-los a la seva sonoritat. Els escoltes i allò, tingui la influència que tingui, sona a Beatles. Què vas pensar quan et van proposar aquest projecte: Vine a cantar... The Beatles? Va ser tota una sorpresa i em va venir molt de gust: jo ja havia versionat cançons dels Beatles en moments anteriors, però ara, per a aquest projecte, m’hi he volgut posar intentant respectar aquella sonoritat original. No vull reinventar els Beatles o donar-ne el meu punt de vista: el que vull és intentar tocar-los tal qual, sentir-me dintre d’aquell so, mostrar el repertori canònic acostant-m’hi de la manera menys invasora possible. Tot un repte, però alhora un nou aprenentatge. I això sí: tenim clar que no som els Beatles, que només toquem les seves cançons, però volem fer-ho d’una forma prou fidel. Hem decidit anomenar el nostre grup Sergeant Peppers en homenatge al disc “Sgt. Pepper’s Lonely Herats Club Band” que els Beatles van gravar entre finals de 1966 i inicis de 1967 (fa justament 50 anys!) i que va ser el primer disc de rock de la història en guanyar el Premi Grammy al millor àlbum de l’any. Què és el que més t’agrada de The Beatles? Moltes coses: els seus grans hits, les segones veus, la diversitat d’estils... però insisteixo en la sonoritat, en els experiments que van fer als estudis de gravació amb propostes molt innovadores i molt arriscades: van crear capes de sons diferents, amb la música i la lletra per una banda i efectes de so per l’altra, amb sorollets de fons, fins i tot amb elements molt cinematogràfics, amb jocs d’estereofonia molt lligats al moviment psicodèlic (per exemple: ara et fan sentir la bateria només per un canal i ara la passen a l’altre)... &V66VBVF62( 6wBWW'>( ( :2V&7G&V2&VFW2fVFV6FBVRf&VVVW26:v2Vࠠ