descobrim museu - Page 43

Trompa La trompa és un instrument aeròfon, de vent metall, el so es genera a partir de la vibració dels llavis que recull (MDMB 539 el broquet o embocadura. Si observem la forma, veurem Francisco España que té el tub enrotllat sobre si mateix, i a diferència de Barcelona, les trompes actuals, aquesta no té pistons ni vàlvules Catalunya per fer les notes, en diem trompa natural. Antigament 1825-1850 aquests instruments s’utilitzaven per a fer senyals com (vitrina 9) la trompa de caça.. La decoració de la trompa, les floretes de l'interior del pavelló, és un fet habitual a l`època i pròpia dels gustos europeus. Es valorava molt l'estètica dels instruments, fins i tot per damunt dels resultats sonors. La curiositat d'aquesta trompa és potser el seu nom, feta per un senyor que es deia España, i alhora de fer la cartel·la ens varem trobar amb els tres noms España, Barcelona, Catalunya. Molt bonica i refinada però està feta d'un material humil, de llautó. Contrabaix El contrabaix és un instrument de corda fregada. És el més greu d'aquesta família. Té elements que el fan semblant a la viola, el violoncel i el violí, però també ha (vitrina 9) heretat característiques que són més pròpies de la viola Josephus d’arc és per això que la forma del seu cos és una mica Baldantonus diferent dels altres tres (violoncel, viola i violí). Ancona, Itàlia 1839 Per les seves dimensions (prop d’1,85 m) es toca dret o assegut en un tamboret alt. Es fa sonar amb l'arc, encara que les cordes també poden ser –i, de fet, és habitual que ho siguin– polsades en pizzicato. La taula harmònica és en forma de vuit i la seva superfície és bombada. El fons és pla. El claviller, corb. L’obertura acústica, en forma de ff. Es fa sonar amb l'arc, encara que les cordes també poden ser –i, de fet, és habitual que ho siguin– polsades en pizzicato. Té quatre cordes 43