descobrim museu - Page 42

6. Els instruments que coneixerem al museu Sarangi És el principal instrument d’arc (corda fregada) de MDMB958 l’Índia. El seu nom prové del sànscrit “sâranga vinâ”, (bosc sonor) però el seu origen és islàmic. La taula harmònica és (violí) Calcuta, Índia plana de pergamí i té una forma irregular. Celletes i 1900-1950 ornamentació d’os amb una tira de pell clavada a la caixa i que passa per sota del pont. Porta una ornamentació a base d’incrustacions d’os que fan sanefes i dos peixos; el pont és d’os en forma estilitzada d’un animal. El fons és bombat. El claviller és pla. Curiositat de les cordes: Té quatre cordes de tripa, per fer les melodies, subjectades per les clavilles laterals. Unes cordes metàl·liques, amb funció de ressonància, que se situen sota les altres quatre i s’afinen amb les petites clavilles dels laterals del mànec. El seu nombre pot anar de 13 fins a 35 depenent del model. Aquestes cordes que serveixen per a fer efecte de ressonància s’anomenen genèricament “cordes simpàtiques”, són molts els instruments que tenen aquest recurs sonor de ressonància per simpatia. El so del sarangi és molt dolç i bonic, i per la seva rica qualitat expressiva sovint és comparat amb la veu humana. La seva principal funció musical és la d’acompanyar el cant en la música clàssica de l‘Índia i el Pakistan encara que tradicionalment no està ben considerat per les castes superiors, i és per aquest motiu que també es fa servir en conjunts de música de ball i en repertoris teatrals (funció menys culta i més popular). 42