IX Premi APB 23
internacional de les ciutats del bon
viure, i estendre-la per tota Europa
i altres àrees que promoguin la valorització del seu patrimoni, cultural, ambiental, artístic i, és clar, gastronòmic.
Per adherir-se a l’associació, i beneficiar-se del segell de qualitat
CittaSlow, cal superar l’examen
d’un comitè científic. Entre d’altres
coses, per passar l’examen, la ciutat aspirant haurà de peatonalitzar
el seu centre històric, promoure
l’ús del transport públic, ampliar
l’horari d’apertura dels comerços, o
promoure l’arquitectura vernàcula.
Entre les seves accions, també trobem la producció d’aliments ecològics sense l’aportació de fertilitzants químics ni l’ús de l’enginyeria
genètica, la promoció de les botigues artesanals i dels restaurants
amb productes i receptes autòctons, l’hospitalitat i la lluita contra
la contaminació acústica i atmosfèrica.
Emmirallar-nos en la natura
Si ens fixem una mica en el que es
desprèn de la natura, observarem
que la vida transcorre a la velocitat
deguda. Suposo que ningú ha vist
cap aranya que s’afanyi a teixir la
tela per tenir més temps. Ni cap
ocell que s’acceleri per edificar el
seu niu més ràpid cada any. Evidentment, cada cosa porta el seu
temps.
En un món de pressa i trivialitat, el
temps ha esdevingut, pràcticament,
inaccessible. S’ha convertit en un
luxe. Els moviments del Slow Food
i de la CittaSlow són un crit d’esperança. Aposten per recuperar el ritme natural de les coses. Reivindiquen la lentitud.
Si iniciatives com la del Slow Food i
de la CittaSlow no s’estenen i
triomfen, potser arribarem al punt
que els rics comprin temps, calma,
tranquil·litat, silenci. No sé si això
serà així, però, per si de cas, em
començaré a plantejar, seriosament, agafar-me un merescut descans creatiu. Perquè, com proposa
Araújo, els anys sabàtics haurien de
ser universals per a totes les professions.
Jordi Romero-Lengua
Ambientòleg consultor
Soci director d’X3 Estudis Ambientals
XX Jornades sobre Cooperativisme
Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent
18, 19 i 20 d’agost de 2005
“El finançament cooperatiu”
El capital és una eina imprescindible. Tanmateix, només és això: una eina.
Mai no ha de ser aquell que mana. El finançament del cooperativisme ha de ser cosa pròpia,
ha de sortir del propi cooperativisme.
Durant aquestes jornades estudiarem com hem fet front a aquest problema,
i com ho hem d’intentar fer en el futur.
Informació:
Aragó 281, 1r. 1a - 08009, Barcelona.
Tel. 93.2154870 uce@rocagales. org
www.rocagales.org
Tal com hem fet els anys anteriors, les peticions de beques seran ateses per ordre d’admissió i fins el límit del nostre pressupost.
Preu d’inscripció: 30,00 €
Núm.
277