Història Cooperativisme 19
pobles, no està prou bé als cooperadors dir-nos apolítics, per tal com
nosaltres treballem per absorbir l’economia capitalista, per passar-la a
mans dels propis consumidors per
tal que aquests siguin els qui utilitzant llurs propis recursos, arribin a
prescindir de tota mena d’intermediaris, sempre onerosos i, per tant,
capitalistes.” (Fragment del discurs
pronunciat a Ràdio Associació de
Catalunya, l’abril del 1936).
Als anys 30 va impulsar la Cooperativa Popular la Veritable de Torredembarra i posteriorment la seva
unió amb la històrica Cooperativa
La Marítima, de la mateixa població, sota el nom de la Unió de Cooperadors. Com a representant dels
cooperadors torrencs participava
de les reunions de l’executiva de la
Federación Nacional de Cooperativas de España i de la Federació de
Cooperatives de Catalunya. Quan
Joan Ventosa i Roig va haver de dimitir, l’any 1934, Mestre va ocupar,
primer provisionalment i després
per elecció, la presidència de les
dues federacions. Va ser present,
com a tal, a les reunions de l’Aliança Cooperativa Internacional.
L’esclat de la guerra civil es produeix en un moment en què Miquel Mestre és, doncs, el líder del
cooperativisme a nivell de tot l’Estat. Per això va ser nomenat vocal
al Consell d’Economia de la Generalitat. A Catalunya el cooperativisme, malgrat els atacs rebuts per algun sector descontrolat dins les
files antifeixistes, va seguir
avançant i ocupant un paper central en l’economia de la reraguarda.
En aquest sentit, a nivell organitzatiu, cal destacar la creació de la
Confederació de Cooperatives de
Catalunya. Aquest ens va agrupar
totes les federacions de cooperatives: de consum, de producció i treball, agrícoles, etc. La presidència
de la Confederació va recaure damunt la figura de Miquel Mestre.
L’any 1937 Mestre també va ser nomenat pel president Lluís Companys Director General de Proveïments de la Generalitat de
Catalunya. I l’any següent va passar
a ser adjunt del Director General
de Proveïments de la República,
Trifón Gómez. També va ser president del Consell Superior de la Cooperació, a partir de l’abril de 1938.
Finalment, com a representant d’aquest Consell, va ser nomenat
membre del Consell Directiu de la
Caixa de Crèdit Industrial de Catalunya. No cal dir que amb la situació que es vivia, en motiu de la
guerra, la seva tasca no es va poder
desenvolupar mai amb normalitat.
El franquisme el comdemnà a mort
però salvà la vida gràcies a les de-
claracions de diversos personatges.
Una vegada va poder sortir de la
presó va trobar-se amb un moviment cooperatiu afeblit i amb una
legislació que desvirtuava els principis bàsics de Rochdale. Va haver
d’obrir una espardenyeria a Barcelona per poder subsistir. També va
treballar a hores a la Unión Cooperatista de Barcelona. Enmig d’aquesta imatge de desil·lusió, la llosa que va acabar d’enfonsar a
Mestre va ser l’afusellament, l’any
1949, del seu fill Numen, que havia
participat activament al maquis i a
la guerrila urbana del PSUC. En el
mateix afusellament moriren altres
tres companys de Numen. Un
d’ells, Joaquim Puig i Pidemunt,
havia estat company de Miquel
Mestre al Consell d’Economia i un
important cooperador. Tots ells formaven part del grup dels 80 activistes que van caure l’any 1947 a Barcelona.
Miquel Mestre va morir el 1976 víctima d’un càncer a la Quinta de Salut L’Aliança, mútua sanitària de la
qual havia format part de la seva
junta directiva als anys 30.
En un article escrit per Celestí Ventura Raballí es deixava constància
que: “En Mestre té sempre una influència extraordinària que ha contagiat la moral dels altres companys que han actuat amb ell.
Tal és la seva visió dels problemes
econòmics i socials. La convicció
de les idees i l’optimisme sense
utopies irrealitzables de les obres
que ofereixen possibilitats reals
(…).”(Publicat el juliol de 1936 a
Acció Cooperatista).
Jordi Suñé Morales*
Juliol de 1936. Excursió de la Unió de Cooperadors de Torredembarra a Sitges.
*És autor del treball de recerca Miquel Mestre Avinyó i el cooperativisme a Torredembarra, maig de 2005,
Patronat Municipal de Cultura i Cossetània Edicions, que va rebre la III
Beca Manuel Creuet del Cartell de
Premis Vila de Torredembarra.
Núm.
277