18 Història Cooperativisme
Miquel Mestre és d’aquells personatges que, tot i el seu important paper en
els esdeveniments històrics del nostre passat més proper, han caigut en l’oblit general. Per ser fidels a la realitat cal destacar positivament la feina de
divulgació realitzada per Albert Pérez Baró, el qual havia publicat una nota
biogràfica al diari Avui, que més tard va incloure en l’apèndix d’un dels seus
llibres més coneguts: Història de les cooperatives de Catalunya (Barcelona,
Editorial Crítica, 1989).
Miquel Mestre Avinyó, un líder
del cooperativisme
M
estre, nascut a
Montroig el 1890,
provenia del moviment obrer. Havia estat líder de
les diverses vagues que es van desenvolupar a Reus als anys 10 del
segle XX. Per aquest motiu va ser
empresonat en diverses ocasions i
represaliat fins al punt que els empresaris li van dictar un “pacte de
fam” que el deixaria sense feina ni
possibilitat de trobar-ne. Després
d’un temps de fer de drapaire, l’any
1918, els seus companys de la Cooperativa Obrera de Pratdip (Baix
Camp) li van oferir la feina de secretari de l’Ajuntament. No cal dir
que aquest fill de carboner i orfe
de mare des de petit no tenia estudis. Malgat tot, la seva tenacitat autodidacta el van portar a acceptar
la feina i a realitzar-la correctament. D’aquesta manera arribaria a
Torredembarra l’any 1923, suplint
la plaça vacant de secretari. I s’hi
va estar fins el 1936, quan marxaria
a treballar a Cornellà.
Quan va arribar a Torredembarra ja
duia a l’esquena molts anys de divulgació, tant d’idees polítiques,
sempre al voltant del socialisme,
com d’organització cooperativista.
Núm.
277
Als anys 20 va arribar a presidir l a
la Federació de Cooperatives de
Tarragona. Mica en mica va anar
guanyant prestigi dins el moviment
cooperatiu i era cridat molt sovint a
donar conferències a molts pobles
de Catalunya i a participar com a
ponent a les diverses assemblees.
Entre les seves activitats van destacar les que tenien un vessant pedagògic i de divulgació. Es pot dir
que no era un teòric, que era un
home d’acció i d’organització. Va
passar per Manresa, Mataró, Badalona, Tivissa, Sants, Reus, La Ca-
nonja, etc. Va assistir a assemblees
a Bèlgica, Madrid, Barcelona, Palamós, Bilbao, etc. Malgrat això també es podien llegir les seves opinions a la Justícia Social (Reus),
Acción Cooperatista (Barcelona) o
a El Cooperador (Madrid), segons
l’època.
Sempre va ser un defensor del cooperativisme entès com una alternativa al capitalisme, per tant, qüestionava d’arrel l’apoliticisme del
moviment: “Si la política és l’acció
que hom realitza per a governar els
Membres de la junta de la Unió de Cooperadors de Torredembarra. Mestre és a
l’esquerra, a la fila de dalt.