Entrevista 15
Això sempre ha passat, no?
Sí, però la distància avui dia és
molt més gran que fa uns anys.
Sembla que la gent se
sorprèn quan veu joves, que
han estat escolaritzats en
els últims vint anys, que reprodueixen esquemes que
es creien superats. Està fallant l’educació dels infants?
L’educació dels infants falla. L’escola s’ha de replantejar el seu paper i
tornar a començar. S’hi aprèn a llegir, informàtica, anglès... cada cop
més aviat, de ben petits. Encara no
saben català i ja estan aprenent
anglès –es considera molt important–, i al final tampoc no n’aprenen.
El resultat és que la canalla no juga. Els horaris escolars estan farcits
de continguts acadèmics, ja des
dels tres anys. Al final no aprenen
a dialogar, a barallar-se, a compartir, etc.
Les cooperatives són diferents, en tot això?
Sí, sí que ho són. Primer, perquè
estan agrupades i tenen una idea
de pertinença que afavoreix la seva
feina. Les persones que les porten i
les persones que hi treballen
creuen que encara és possible una
altra manera de fer. Una altra cosa
és que es disposi dels mitjans per
fer-ho, però la idea i les ganes hi
són.
A les cooperatives, d’alguna manera ja està parlat i assumit. Tothom
és sensible en aquest tema i s’hi
treballa l’educació en valors.
Si jo porto el meu fill o filla a
una escola cooperativa, en
comptes de l’escola pública
més propera, en què ho notaré quotidianament?
Ho pots notar en el fet que la teva
participació en l’educació del teu
fill pot ser molt més gran que en
una altra escolta. Sempre dependrà
de tu, però. A les nostres escoles
els pares participen moltíssim, i
això es nota en l’actitud dels infants.
A les escoles, hi ha les famílies
compromeses, però sobretot això
és possible gràcies a la gestió i l’educació dels mestres. Aleshores, si
la família està implicada i els mestres també, els infants ho reflecteixen.
Jo ho notaré perquè podré
participar. I el meu fill o filla,
en què ho notarà?
Sobretot ho notarà en els mestres.
La gestió cooperativa permet que
els qui hi treballen se sentin més
seva l’escola, tenen més autonomia, més confiança. Si el mestre
està content amb la seva gestió, es
nota en la seva feina.
Segons a quina escola pública t’adrecis, si el claustre creu
en la seva feina, es pot trobar
la mateixa situació, no?
O en una escola religiosa també.
L’escola depèn de qui la porti. No
depèn de les instal·lacions, sinó de
l’equip que la tira endavant. I normalment a les cooperatives són
equips il·lusionats, perquè són ells
mateixos els qui la tiren endavant,
amb la col·laboració dels pares.
Aleshores en aquestes escoles hi ha menys fracàs escolar?
El fracàs escolar és igual a tot
arreu. Ara bé, el fracàs de veritat no
és que el nen no estudiï una carrera, sinó que no sigui feliç.
Però hi ha una llei que diu
que han de repetir. I s’haurà
de complir, no?
res i mil infants diferents. S’ha de
debatre sobre l’estímul, el càstig, el
premi... No es pot generalitzar.
De tota manera, està bé equivocarse. A la nostra escola cada dia ens
equivoquem mil vegades, i està bé
perquè pots rectificar, i els nens ho
veuen. Créixer és difícil. Nosaltres
hem d’anar buscant camins per ajudar-los a fer-se grans. Han de saber
que quan caiguin i es facin mal,
tindrà gent al seu costat, ja sigui els
pares, els mestres o els amics.
Parleu-me de la feina de la
Federació. Quins projectes
teniu?
Ja fa dos anys que estem fent una
feina compartida. Una vegada al
mes ens trobem tots els companys i
parlem sobre un tema: des de la
gestió de l’escola cooperativa, fins
als horaris, els preus, les quotes,
els aprenentatges, el sistema de
menjador, etc. En diem “intercanvi
d’experiències cooperatives”.
Hi participen moltes cooperatives?
Sí, i amb una fidelitat extraordinària, estem tenint un gran èxit. Prèviament a les trobades, durant el
mes anterior, a través del correu
electrònic expliquem les experiències per escrit i així podem treballar amb la documentació a la mà.
Penso que és una experiència exportable si tothom és generós. I
aquesta és la feina bàsica que estem fent, això ho capitalitza la Federació.
Sí que s’haurà de complir. Aquí entrem en un altre tema: l’educació
en l’esforç. Tot aquest dinamisme
que he descrit fins ara no treu que
no s’hagi d’educar en l’esforç. Les
coses costen i la canalla ho ha d’aprendre, progressivament i amb
exigència.
La Federació també fa formació, assessorament pedagògic i legal per
als seus associats, amb la llibertat i
l’autonomia que té cada centre. Cada centre porta la seva gestió i porta els comptes, la seva direcció pedagògica i el seu objecte educatiu,
però la Federació fa de paraigües a
aquestes escoles perquè se sentin
protegides, se sentin formant part
d’un grup.
Per tant, un nen que no s’esforça,
que repeteixi curs. Hi ha mil mane-
Carme Giménez Capdevila
Núm.
277