Contes sobre bacteris, protoctistes i fongs | Page 25

Ai xics!, m'acabe d'acordar d'una cosa que em va passar, vaig passar moltíssima por! Vos
la contaré. Perquè, un dia, un peix em va voler menjar! I a mi cap peix m'havia intentat
menjar mai abans, i tenia molta por, perquè jo sempre he cregut que si algú et menja et
mors, encara que a nosaltres les algues si ens mengen un tros podem tornar a créixer i
no passa res, però jo sempre he tingut por per si em mengen sencera. El peix es va
apropar a mi amb la boca oberta i amb uns dents molts esmolats, pareixia molt famolenc,
i clar, jo era l'únic aliment que tenia prop, i ell cada vegada venia mes ràpid a per mi.
Jo vaig intentar escapar, però no vaig poder, perquè nosaltres les algues, no podem
moure'ns del lloc, perquè estem fixes en la terra de davall del mar. I clar, no em quedava
altra opció que em menjara un tros i a veure què passava, perquè no podia començar a
cridar com una boja, perquè per a les altres algues això era normal, però per a mi no, tènia
molta por. I s'anava acostant més i més cap a mi, i quan estava a un centímetre, passà
per damunt de meua i... no em va menjar! Em vaig girar per a vore a on anava, i s'anava a
menjar als peixos que tènia darrere. Després vaig pensar, “ah clar, si és un tauró!”, i els
taurons són carnívors, és a dir que mengen altres peixos; i no són herbívors, que se
significa que mengen vegetals (o algues autòtrofes, como jo!).
Bua!, vaig passar molta por!. Bo xics, m'he d'anar que m'estan cridant les meues amigues
per a que vaja a jugar. Adéu!