Contes sobre bacteris, protoctistes i fongs | Page 21

meus germans i a mi, amb aigua dins i ens van separar dels nostres pares. Després em vaig adonar que havíem eixit de la mar, de la nostra casa… Durant tot el viatge vaig estar preguntant-me on ens portarien, que farien amb nosaltres…fins que vam aplegar a una empresa de fabricació de xarops. Dues hores després, ens van ficar en una substància apegalosa de color blanc i ens van començar a barrejar de manera molt bruta. Va ser en eixe moment quan vaig recordar que els meus pares ens deien que les algues de vegades s'usaven per fer xarops. En eixe moment també vaig pensar que aquest anava a ser el meu fi i el de els meus germans, però per altra part me'n deia a mi mateix: NO: EM NEGUE! Els meus germans i jo vàrem idear un pla i endevineu! VÀREM ACONSEGUIR ESCAPAR! Sí xics varem escapar gràcies a un grup de protozoaes, protizets... PROTOZOUS! Uf quin embarbussaments, no? Doncs això. Gràcies a que ells entraven i els van sacar de la seua bossa amb aigua, nosaltres amb rapidesa, ens vam col·locar en eixa bossa que ens va aplegar fins a la mar Mediterrània amb... ELS PARES! Ara ,en canvi, estic molt més major i ja no visc amb els pares: he format una gran i preciosa família i, doncs visquem tots junts en una roca molt més gran que l'antiga, però no us preocupeu que visitem la família totes les setmanes.