COM NEIXEN I CREIXEN ELS INSTRUMENTS - Page 36

> ANNEX > Els instruments FAGOT DE METALL Procedència Ubicació en el Museu Descripció Morfològica Classificació: Funcionament: Usos i funcions: links relacionats: MDMB 141 Barcelona (Catalunya) 1800-1899 | Contructor: Vidal, Andrés Espai 10, La individualitat al romanticisme Instrument que pertany a la família de vent fusta, però construït amb metall. Amb la forma del tub plegat, amb culata i pavelló. La canya, unida al tub per un tudell, és semblant a la del oboè, una canya doble. Té 10 claus sobre platines i està decorat a base de motius geomètrics. Mides: 140 x 5,8 x 5,8 cm Aeròfon de llengüeta doble. Generador de so, acció: el buf provoca la vibració d’una canya doble. Modulació del so: tapant i destapant els forats del tub amb dits i claus. Amplificació del so: tot el tub fa d’amplificador. El predecessor directe del fagot és el baixó del segle XVI , pertanyent a la família dels instruments de llengüeta doble. És un dels instruments més greus de l’orquestra. Aquest motiu fa que la llargada del tub es doblegui formant un instrument amb forma d’U. L’instrument que trobem al Museu té una peculiaritat: està fet de metall, cosa molt poc habitual, però que es va produir també amb el sarrusòfon i el saxòfon degut al desenvolupament i el coneixement del metall. Aquest instrument ja va ser ideat pel pare d’Adolph Sax, però el català Andreu Vidal en va resoldre uns problemes tècnics d’afinanació. Tanmateix, fou Sax qui va patentar aquest tipus d’instrument i Vidal no va poder comercialitzar-lo. En moltes ocasions aquests instruments experimentals no gaudien de gaire èxit, quedant relegats a un ús limitat. http://www.youtube.com/watch?v=2061uWoOPac&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=2061uWoOPac&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=Ah2uDiz8oS8 c o m n e ixen i creixen els instruments 36