Zona offtopic: Jerbos
El jerbu
El jerbu està emparentat amb els rosegadors de la família Murriada, els jerbus estan distribuïts en 16 gèneres i 103 espècies, totes elles estan a Àfrica i Àsia. Tots ells estan acostumats als climes del desert.
La majoria són herbívors i tenen activitat tant de dia com de nit, s'alimenten generalment de llavors i arrels però també d'insectes i de petites bestioles.
El més conegut de tots és el jerbu de Mongòlia, aquest animal va ser descobert pel Dr. Victor Schwentker, qui el va portar als Estats Units per primer cop al 1954. En principi aquest animal s´utilitzava com a animal de laboratori, ja que és un animal molt resistent i fàcil de criar, però en pocs anys va encuriosir a la gent i va passar a les botigues per vendre-ho com a animal de companyia. Avui dia són animals fàcils de trobar a tot el món, i estan agafant la mateixa popularitat que els hàmsters.
Característiques del jerbu:
Són animals que d'adults arriben a mesurar uns 16 a 26 cm de llarg, la meitat de la seva longitud és de la seva cua, Però hi ha espècies que són molt mes petites com el Pachyuromys duprasi que no supera els 10cm i altres molt més grans, com el gran jerbu Rhombomys opimus, que poden arribar a ser d'uns 40 cm de llarg.
Físicament els jerbus s'assemblen als hàmsters, però es diferencien sobretot perquè no tenen lloc on emmagatzemar aliment a la seva boca, tenen una cua molt més llarga i també són mes grans que ells.
Els jerbus solen tenir uns grans ulls (que en algunes varietats són vermells).
El crani té forma de conus invertit, és més curta i ampla que la dels ratolins normals.
Les orelles estan protegides pel pèl tant per dins com per fora, són grans i arrodonides, però comparades amb les d'alguns ratolins són mes petites.
La cua està coberta de pèl i el final és semblat a la d'un lleó.
Les potes posteriors estan molt desenvolupades; són més grans i fortes que les de davant, la qual cosa els permet córrer a grans velocitats i arribar a saltar 40cm d'alt i 15cm de llarg.
En quant al color existeixen moltes varietats, normalment s'han aconseguit per experiments de genètica. El color vària també depenent de l'espècie, com el Meriones unguiculatus, del que es coneixen mes de 30 colors diferents.