Història feliç: LEO
Un gat de carrer a casa nostra
Aquesta és la breu història d’en Leo, un gat preciós, que va passar de viure al carrer a mudar-se al nostre petit pis on, fins llavors, vivíem dos bípeds i dos gats joves i molt macos...que he de dir jo, no?
Però aquesta és la història d’en Leo, així que com si d’un conte es tractés... Tot va començar un dia de juny quan, fent un cafè amb la meva dona a una terrassa de Caldes, poble on residim des de fa dos anys, vam veure uns quants gats de carrer en unes condicions molt precàries. Vam decidir apropar-nos i després de confirmar el seu estat vam decidir marxar corrents a comprar menjar de llauna per que mengessin aquell mateix dia.
Aquesta situació es va anant repetint durant uns quants dies fins que després de parlar amb la gent de la protectora vam decidir intentar agafar-los per fer-los anàlisis i esterilitzar-los, a fi de controlar la colònia i millorar les seves condicions de vida. Pocs dies després, el primer en caure a la “gàbia trampa” va ser un gat blanc amb taques negres molt brut i increïblement prim. Va ser a la veterinària quan vam descobrir que tenia ferides a la llengua, no tenia moltes dents motiu pel qual no podia menjar i, a més a més, era bastant gran d’edat.
Afortunadament, no tot van ser males notícies, no tenia leucèmia felina així que un cop tractat i esterilitzat vam decidir portar-lo a casa meva per tal que iniciés la recuperació que havia de durar un parell de dies abans de retornar-lo a la seva colònia. Però la seva condició era tan dolenta i la recuperació tant lenta que els dies van passar a ser setmanes.
Durant aquest temps vam establir una rutina diària d’alimentació i neteja acompanyada sempre de moltes carícies que, en veritat, no sé a qui feien més bé, a ell o a nosaltres. També vam decidir posar-li nom, aquest seria LEO, degut a la seva última residència coneguda, la Font del Lleó.