Història feliç: BOIRA & GANTXO
Inseparables
Feia diversos mesos que estava intentant convèncer al meu marit per tenir un gat. No hi havia manera. Em deia que només ens donaria problemes i ens destrossaria el pis.
Al final, després d'insistir molt, ho vaig convèncer per anar a la protectora a buscar-ne un i ens vàrem decidim per la de Caldes de Montbui ja que estem molt lligats a aquest preciós poble.
Seria el nostre primer animal de companyia i desitjàvem que fos especial i no per especial vol dir un petit i deliciós cadell sinó un gat especial... i la vàrem trobem!!
Ens va cridar l'atenció immediatament: negra, ulls verds, gran i una mica grossa però el que més ens va atreure va ser l'extremadament afectuosa que era…la Boira.
Va ser una decisió immediata i malgrat que va estar més d'un mes amagada i ens va fer fins i tot plantejar-nos retornar-la per la falta d'adaptació, vàrem tenir paciència i ens va passar el millor que ens podria haver passat : que un altre gat anomenat Ganxo necessités una casa d'acollida temporal per un problema en un pota.
Es van fer inseparables des del primer dia (ja ens van dir que eren molt amics en la protectora) i a més, va ajudar molt a la Boira a perdre la por.
Quan es va curar , li vaig dir al meu marit que no el volia retornar i, sorprenentment, ell tampoc!!
Estem encantats amb ells. El seu comportament és excel·lent i s'han fet els amos del nostre llit i del sofà.
Estem molt contents d'haver adoptat a aquests animals i haver-los donat una llar en el qual sempre estaran ben atesos, calentets i consentits.
Sembla mentida el molt que els arribes a estimar en tan poc temps.
- Mònica