Històries de Voluntaris: Sandra
Ara fa uns 20 anys vaig anar a una gossera, feia poc que ens havíem mudat a Caldes de Montbui i teníem la il•lusió de tenir un nou membre a la família. Ens va atendre una dona gran amb bata i sabatilles, els gossos bordaven i ploraven, l´olor era insuportable i hi havia unes rates més grans que alguns dels gossos que estaven allà.
Vam marxar amb el cor encongit i sense cap pelut.
Uns anys després va arribar a les nostres vides la Yuca, la gossa del meu cor, va formar part de la nostra vida del mes i mig fins als 13.5 anys que va marxar al cel dels gossos. Quan tenia uns 3 anys va tenir 6 preciosos cadells, tots eren forts i sans, va quedar un cadell a casa, en principi no teníem intenció de tenir un altre gos, però el destí va voler que per ser potser la menys “maca” i la més petita ,es quedes amb nosaltres i encara avui és la princesa de la casa, la Petita al març farà 13 anys. També comparteixo la meva vida amb la Marta, la gossa del meu home, un bullmastiff de 55 kg plens d'amor.
Tot i tenir gossos mirava molts cops la web de Caldes Animal, m´agradava mirar les fotos i emocionar-me amb la meva secció preferida: “Història Feliç”. Vaig veure que hi havia l´opció d ´apadrinar un gos o un gat i l´any passat quan ja començava a pensar en els regals de Nadal, vaig decidir fer-nos un regal especial, vaig apadrinar a dos gossets, al Pluto i al Choco .
Tot i així no volia anar a la protectora, no podia oblidar aquella visita de feia 20 anys, però la Cristina em va animar, em va dir que estaven molt ben cuidats i que anéssim a visitar-los, a conèixer als nostres “fillols”.
No ho tenia clar, em feia por enfrontar-m'hi un altre cop.