Història feliç: Donut
16
Hola a tots i totes, de nou som l’Albert i l’Annabel, però aquesta vegada per explicar la historia feliç del nostre segon gos adoptat; el DONUT.
Tot va començar al més de Febrer, com cada dia miràvem el facebook de caldes animal, i aquell dia vam veure la foto del Donut, un gosset de tamany petit, cabells arrissats i ulls de persona. Només veure’l hem va transmetre una cosa especial, difícil de descriure. Cada dia mirava la seva foto, matí, tarda, mig dia... i llegia tots els comentaris. Vam començar a llegir que el Donut no menjava, que tenia molt de fred i que plorava molt. Vaig intentar buscar-li casa però ningú podia. Nosaltres feia poc que havíem adoptat a l’Ona i també teníem a l’Asia, no ens podíem permetre tenir un altre gos... Un dia parlant amb la meva mare li vaig ensenyar la foto....i al igual que la seva filla ella també se’n va enamorar.
Al desembre del mes anterior havíem perdut al nostre estimat amic Beethoven, un gos que havíem recollit del carrer amb un anyet i després de 15 anys ens havia deixat, ho havíem passat tan malament que no en volien un altre.
Però entre nosaltres i la meva mare sabíem que si el meu pare veia al Donut s’enamoraria, així doncs vam pujar un matí a la protectora amb l’Asia i la Ona per a veure si es portaven bé, va ser llavors quan vaig conèixer al Donut en persona, un encant de gos. Tot va anar genial i aquell mateix matí el donut ja va venir a casa d’acollida amb nosaltres, fins que van passar els 20 dies i el vam poder adoptar.
El donut ara és un gos molt feliç, es un encant de gos, podem dir que l’hem fet feliç i ell ens ha fet feliç a nosaltres.
Us animem a viure una historia com la nostra, ells us ho agrairan tota la vida!