BAND - RE - VENT - TANT - Page 42

– ELS COMPOSITORS: JULI GARRETA (Sant Feliu de Guíxols, 12 de març de 1875 - 2 de desembre de 1925) Va rebre nocions de música del seu pare i del director de coral Ramon Novi. Va actuar a la cobla i orquestra paterna anomenada La Vella i, després d’una estada a Vilanova per aprendre l’ofici de rellotger, ho va fer en el Quintet Garreta. L’ambient en què es va moure al Sant Feliu modernista va ser el d’un cercle d’amics benestants que li va permetre accedir a les grans partitures clàssiques i romàntiques i a compositors com Mahler, Strauss i Schömberg. Fora de Catalunya, només va anar a París i a Munic, la qual cosa li va permetre conèixer directament l’obra de Wagner. Els seus desplaçaments es van limitar a Barcelona per la seva relació amb l’Orfeó Català, Lluís Millet i Pau Casals, els quals van donar a conèixer l’obra de Garreta a Madrid, París i Londres. Garreta va ser un músic romàntic intuïtiu que es va expressar en un llenguatge musical ric en sonoritats contrastades. Va conrear la música simfònica i la de cambra i va rebre diferents guardons. A Garreta, se li deu el fet d’haver convertit la sardana en una forma apta per al concertisme simfònic, així com d’haver contribuït en la seva difusió internacional. La seva personalitat inconfusible va fer sorgir la dita popular que deia que «hi ha tres tipus de sardanes: les que no tenen qualitat, les que sí que en tenen i les d’en Garreta».