Segons el cançoner de Joan Amades, aquesta cançó era coneguda popularment per “La
gandula”, nom que s’estenia al ballet que l’acompanyava. «L’elaboració del teixit a pagès era
indústria casolana. Les dones filaven el cànem o el lli collit en els propis camps i un cop tornada la
borra fil, el portaven a casa del teixidor perquè els en fes la mena de teixit que els convenia. Per
les terres de muntanya i les contrades ramaderes feien semblantment amb la llana que teixien els
mateixos pastors per procediment diferent al lli filat per les dones. La Maria malfeinera de la cançó
que només filava la nit de Nadal quan tothom feia festa diu que portarà la filada a cal teixidor on té
una peça de fil posada a l’ordidor [...] Aquesta era una de les cançons que formaven part del
programa del teatre rústic que s’havia fet per carnestoltes al Berguedà. Mentre la parella rondava i
es lliurava a un ballet fet al so de la mateixa tonada de la cançó, un personatge que simulava
ésser el teixidor feia veure com si teixís amb un teler antic de banzim-banzam i accionava de
manera visible i exagerada per fer com si treballés». (Joan Amades: Folklore de Catalunya.
Cançoner. Editorial Selecta)
- Quan els nens coneguin la cançó podem escoltar l’audició de l’scherzo de J. Lamote i reconèixer
la melodia de la cançó, tot observant la riquesa rítmica i instrumental amb què es desenvolupa
aquest fragment de l’obra.
- Saber que la paraula “scherzo” en italià significa broma o joc. Es tracta d’una composició de
característiques formals i mètriques similars a les del minuet, al qual substituí progressivament en
les obres amb diversos moviments (sonates, simfonies, obres de cambra, etc) a partir del final del
segle XVIII. Els seus trets distintius principals –respecte al minuet– són un ritme més marcat, un
tempo més ràpid i un caràcter més lliure, normalment lleuger, humorístic, tot i que són
excepcionals altres registres de tipus més dramàtic. Tradicionalment conserva el compàs ¾ i la
forma ternària.
Lamote s’adapta a l’esquema de l’scherzo i conserva l’esperit i el caràcter desimbolt d’aquest tipus
de composició.
- A partir de l’audició, fer un treball d’anàlisi de l’estructura tenint en compte que en el concert
s’interpretarà un fragment de l’obra.
Tema A
Interpretació de dues
estrofes de la cançó,
de 16 compassos
cadascuna.
Tema B
Variacions del tema A
1. Diàleg entre solistes
i tota la banda.
2. Interpretació
d’instruments greus.
Piano. Crescendo.
Tema A
Interpretació de 8
compassos d’una
estrofa i 16 de la
segona.
Enllaç
Molt breu, per
connectar amb la
repetició.
Tema A
Interpretació d’una
sola estrofa de la
cançó de 16
compassos.
Tema B
Variacions del tema A
1. Diàleg entre solistes
i tota la banda.
2. Interpretació
d’instruments greus.
Piano. Crescendo.
Tema A
Interpretació de 8
compassos d’una
estrofa i 16 d’una
segona.
Final
Introducció timbales.
Dos compassos del
tema A es van
passejant per diferents
instruments. Quatre
acords finals
V I V I (p. p. f. f.)