- Diàleg entre grups.
- Lectura interioritzada només amb fonomímia de tota la partitura o d’alguns fragments.
- Escriure al pentagrama la partitura de la cançó.
- Fer interpretar als nens la partitura del tema amb instruments melòdics com ara la flauta dolça.
- Treballar el ritme de la polca partint de la següent polirítmia:
Es pot treballar com a dues cèl·lules rítmiques; un grup de la classe pica un ritme i un altre grup
pica l’altre ritme. Es podria fer picar amb timbres diferents, per exemple uns amb les mans i els
altres amb els peus. Un tercer grup pot cantar la melodia o interpretar-la amb un instrument
melòdic.
Amb nens més grans, es pot fer picar la polirítmia a dues mans amb timbres diferents o amb dues
parts diferents del cos.
- Practicar el ritme de la polca amb instruments de percussió. Un grup pica el primer ritme de
contratemps amb un instrument de percussió amb timbre agut mentre que un altre grup pica l’altre
ritme a temps amb una percussió de timbre més greu. Ambdós coincideixen en el mateix final típic
de la polca.
Un tercer grup pot cantar o interpretar la melodia de la cançó.
Timbre agut (per exemple: caixa xinesa):
Timbre greu (per exemple: pandero):
- Mostrar un fragment de la partitura real del concert, a tall d’exemple, per veure la doble lectura
de les notes. D’una banda, una lectura en horitzontal on cada músic interpreta la seva veu i, de
l’altra, una lectura en vertical tal com la llegeix el director amb una visió de conjunt en la qual ha
de fer el seguiment de tots els instruments alhora (consulteu l’annex).
Observar la diferència i el contrast que hi ha entre aquesta interpretació lineal de cada instrument i
la idea de conjunt harmònic que ha de seguir el director en el moment que les diferents veus
sonen de forma simultània i, alhora, fer adonar que nosaltres, com a públic, escoltem aquesta
música de conjunt que el director imagina prèviament.
Per fer aquesta activitat, fora bo disposar de la projecció de la partitura des d’un canó que
permetrà que els nens segueixin millor les nostres explicacions d’una forma col·lectiva.