AIGUA - Page 25

 Reconeixement tímbric del clarinet i el piano. 8. Sonata número 1 opus 2 (fragment) Alberto Ginastera núm. 19 Aquesta sonata per a piano pertany al període de nacionalisme subjectiu, en el qual Ginastera empra la tècnica dodecafònica. És una peça amb personalitat i força.  Timbre: Reconeixement i aprofundiment de la sonoritat del piano.  Altura: Reconeixement de l’agut i el greu. Quan sona agut, es fa veure que es toca el piano amb la mà enlaire, i quan sona greu, amb les mans cap avall, tal com està dibuixat l’intèrpret del disc llibre.  Feu observar que la melodia d’aquesta obra està com trencada, com un trencaclosques (el dibuix del llibre ho mostra clarament amb el teclat del piano fragmentat). L’intèrpret es mostra amb tres cares que volen representar el moviment ràpid i contrastat.  Moviment: Han de seguir la música amb moviments ràpids i contrastats. EXPERIMENTACIÓ AMB AIGUA Tal com diu Mariona Vila, en el segon paràgraf del text Escoltar..., com? del disc llibre, “l’aigua és el fil conductor del concert i és una font de treball sonor i emocional que al llarg de l’espectacle es va mostrant”. Propostes per treballar a l’aula: 25