3. La plus lente de Claude Debussy
núm. 5
Interpretada per violí i piano amb aire de vals, aquesta peça té un caràcter
tendre, dolç, gronxat, molt expressiu. La pintura del disc llibre d’aquesta obra
comparteix làmina amb la peça anterior. Així com el vals de Brahms tenia una
caràcter enèrgic i viu com una cascada, La plus lente contrasta pel seu aire
tranquil i expressiu representat al disc llibre amb un rierol que flueix i unes fulles
que hi voleien.
Treball sensorial: Seria interessant fer activitats de contrast amb els
sentits treballats en la peça anterior. Si abans buscàvem colors vius i brillants,
gustos intensos i llums fortes, ara es podria jugar amb llums i colors càlids, i
gustos suaus.
Expressivitat: Els nens i les nenes poden expressar el caràcter de la
música (melòdic o lligat) amb moviment lliure per l’espai. Es pot acompanyar
amb diferents elements (mocadors, cintes, globus...) i amb els colors que es vol
treballar (pastels i càlids).
Plans sonors: Han de diferenciar els dos plans sonors, violí i piano.
Primer, han d’acompanyar la música del violí amb mocadors (lleugers)
lliurement per l’espai, seguint el caràcter i el dibuix melòdic.
Després, han d’acompanyar la música del piano, ara amb cintes.
Finalment, en dues fileres encarades, una filera de nens i nenes amb
mocadors i l’altra amb cintes, els alumnes segueixen la música que els
correspon, piano o violí. En aquesta activitat, és important el reconeixement
sonor dels dos timbres.
Han d’elaborar o observar un musicograma que representi les dues línies
melòdiques.
El duet: Es pot explicar què és un duet (composició per a dues veus o
instruments) i escoltar-ne d’altres (per exemple, duet vocal de Papageno i
Papagena de l’òpera La flauta màgica de W. A. Mozart).
4. Sonata per a violí i piano (fragment del segon temps) de César Frank
núm. 8
22