AIGUA - Page 11

Sonata per a violí i piano Després d’una breu introducció de piano, el violinista entra en escena. Ambdós músics queden il·luminats deixant la resta de la sala a les foques. En acabar aquest fragment de la sonata, tornem a sentir sorolls d’aigua. En aquest cas, sorolls de tempesta que ens ajuden a connectar aquesta obra amb la següent. Duetto buffo Acompanyada per un piano, la primera de les dues cantants entre a l’escenari per un lateral d’aquest. La segona cantant entra per un lateral de la platea, creuant la sala metre canta passant pel costat del públic. A la meitat de l’obra, una tercera cantant entra creuant la platea pel passadís central i metre el pianista les acompanya fent a la vegada algunes intervencions cantant. Poc a poc, tots els músics pugen a l’escenari on acaben d’interpretar plegats el final de l’obra. Olles, olles (versió 1) En aquest primer arranjament de la cançó tradicional, la melodia s’interpreta tres vegades: en la primera, un violí solista interpreta la cançó acompanyat únicament per sorolls d’aigua; a la segons, toquen violí, clarinet, piano i dues veus a l’unissò, a la tercera, aquesta mateixa formació la torna a interpretar tot ballant en cercle i marcant amb els peus la pulsació, molt tranquil·la. Olles, olles (versió 2) Després d’una breu introducció parlada d’una de les intèrprets que ens explica com una mateixa cançó pot sonar de maneres molt diferents, s’inicia aquesta segona versió de la melodia popular catalana, amb un caràcter molt mogut i un tempo molt més ràpid. El contrast entre la primera i la segona versió esdevé evident, malgrat que la melodia és la mateixa i que la interpreten els mateixos instruments: violí, clarinet, piano i veu. Concert en Sol Major per a piano i orquestra de Ravel (fragment) La sala torna a quedar coberta de blau metre el pianista interpreta aquest fragment del concert de Ravel, de caràcter molt líric. Per un lateral de l’escenari, entra una de les intèrprets portant una bola de llum que es va movent al ritme de les melodies que toca el piano. Lentament, la llum va marxant, fins a tornar a quedar el pianista sol a l’escenari, interpretant el final del fragment, aquest cop acompanyat únicament pel soroll de les onades del mar com a música de fons. Anything goes Amb la sala a les fosques els intèrprets es col·loquen en línia davant de l’escenari (a excepció del pianista). L’obra comença i al mateix moment, s’encenen les llums d’escena. La sala es converteix en una espècie de Cabaret: les dues cantants es venten amb vanos de plomes vermelles, el cantant balla amb un bastó, i la resta de músics toquen els seus instruments mentre belluguen els peus al ritme de la música. A la part central de la peça, hi ha un fragment instrumental, on un dels intèrprets ens presenta un breu número de dansa amb bastó. 11