AIGUA - Page 10

Jeux d’eau El músic deixa el pal d’aigua i s’amaga rere d’una cortina d’aigua on també hi ha la pianista de la qual només veiem la silueta. De cop, una llum il·lumina la intèrpret i s’inicia aquesta peça de caràcter màgic i de sonoritats impressionistes. En acabar la peça, se senten de nou sorolls d’aigua. Apareixen la resta de músics que es mouen encongits, com si tinguessin molt de fred. Noninó La cantant s’acosta al públic i s’inicia aquesta cançó popular arranjada per violí, piano i veu. Mentre canta, la intèrpret baixa de l’escenari i passeja pel passadís central de la platea. A l’altre costat de la platea, el violinista interpreta la seva partitura de memòria metre es mira el públic i s’hi acosta, mostrant el violí als infants de ben a prop. A l’escenari, una de les intèrprets pentina lentament a la seva companya. La suavitat del moviment, evoca la suavitat de la música que estem sentint. A mesura que va acabant la peça, els músics van tornant a l’escenari. En acabar, tornem a sentir soroll d’aigua. En aquesta ocasió, gotes que cauen. Els intèrprets busquen les gotes mirant enlaire. Vals n. 1 El degoteig s’interromp amb l’entrada d’aquesta obra de caràcter molt viu i contrastat respecte a l’obra anterior. Mentre el violí, el clarinet i el piano toquen, dos dels músics ballen el vals a l’altra banda de l’escenari. Le plus lente Gairebé sense pausa, el violí i el piano comencen aquesta obra que va acompanyada, com en el cas anterior de dansa. En aquest cas una dansa en solitari d’un dels intèrprets, que acompanya amb els seus moviments les línies melòdiques. Aproximadament a la meitat de l’obra, el ballarí baixa al públic a buscar una companya o company de ball i després de ballar una estona junts a escena, la torna a acompanyar a la platea. Al final, el ballarí s’acosta a unes palanganes plenes d’aigua i agita el líquid generant novament els sorolls d’aigua que serviran d’enllaç amb la peça següent. Pregón Després del moment de calma anterior, el piano ataca aquesta cançó escrita a partir d’un poema de Rafael Alberti. La cantant entra immediatament a escena enfilada en un patinet decorat amb globus de colors. A més de piano i veu, aquesta cançó està interpretada pel clarinet i el violí. En acabar la cançó, la cantant se’n va amb el patinet per un extrem de l’escenari. La sala torna a quedar a les fosques, només il·luminada per la llum blava. Cançó de l’aigua Amb la sala coberta de blau, els intèrprets creuen ràpidament l’escenari interpretant motius musicals que després s’uniran creant una sèrie d’obstinats que funcionaran com a introducció d’aquesta Cançó de l’aigua, de caràcter lent i suau. La cantant s’amaga sota un paraigua exemplificant així la lletra de la cançó. 10